Tipologia ingüística. La unitat i la diversitat de les llengües del món.

Les dues coses que més ens sorprenen quan observem les més de cinc-mil llengües que hi ha al món és com en són de diferents i, paradoxalment, com en són de similars.

Que són diferents ens resulta obvi, perquè de la gran majoria no n’entenem ni un borrall. Però, en canvi, totes expressen més o menys les mateixes funcions i rols (possessió, nombre, lloc, activitat, agent…) i ho fan de maneres no pas infinites, sinó amb un repertori de recursos tancat, i fins i tot diríem que força homogeni segons el tipus de llengua −d’aquí el nom de tipologia−. Mentre que la gran aparença de diversitat es deu sobretot a l’arbitrarietat del lèxic, les traces d’unitat de funcionament suggereixen un origen comú de totes les llengües, o potser una organització mental comuna a tots els humans.

Per posar un parell d’exemples, totes les llengües poden expressar qui posseeix la cosa que es descriu; però mentre que el català ho sol fer amb un parell de mots lliures que van abans del nom de la cosa (el meu cotxe, el vostre cotxe), l’hongarés ho fa amb partícules lligades al final (autóm, autótok). També totes les llengües poden comptar les coses que expressem, d’aquí la categoria que anomenem nombre; però mentre que moltes llengües gramaticalitzen només dues possibilitats, singular i plural (una cosa o diverses coses), d’altres en marquen quatre: singular, dual, paucal i plural (una cosa, dues coses, poques coses, moltes coses). I fins i tot d’altres, com el japonès, no especifiquen el nombre, però en canvi, quan compten les coses, perquè naturalment les poden comptar, hi introdueixen un mot obligatori que, a més a més, les classifica d’acord amb unes categories que ens poden arribar a semblar estrambòtiques: empitsu samb_bon (tres llapis), on el mot bonindica la classe dels objectes llargs i prims. 

L’assignatura Tipologia lingüística del grau de Llengua i Literatura Catalanes, coordinada pel professor Salvador Climent, és un passeig per les estratègies comunicatives dels diferents tipus i famílies de llengües −per la diversitat lingüística al cap i a la fi−.