Seminari Literatura i violència contra les dones

11 de juliol de 2018
Literatura i violència contra les dones Literatura i violència contra les dones

La violència masclista és un fenomen social i cultural que cal erradicar amb la màxima urgència. Aquesta violència sostinguda pel patriarcat requereix un abordatge multidisciplinari i transversal que doni respostes a les múltiples qüestions que planteja en els àmbits social, cultural i ètic. La perpetuació dels estereotips de gènere, la subordinació de les dones en molts terrenys de la vida, la invisibilitat de l’acció femenina – cultural, política, científica, artística, empresarial – i el miratge de la igualtat són alguns dels elements que participen de l’equació que es resol en la violència contra les dones.

 

cova aranya literatura violencia contra les dones

 

Per al seu abordatge, aquesta violència necessita ser identificada i definida, en primer terme. Què és, per tant, la violència masclista? A què ens referim quan parlem de violència simbòlica i de violència sistèmica? Quina relació manté amb els conceptes de l’àmbit criminològic? Qui se’n considera víctima? Quina responsabilitat en té la societat? En segon terme, l’erradicació de la violència contra les dones només es pot donar en un paradigma social en què la seva mateixa existència sigui impensable. Cal, doncs, que aquesta violència es reconegui com a tal per part de tots els agents de la comunitat i, seguidament, que tots hi intervinguin per eliminar-la.

També l’acadèmia hi té un paper rellevant, en aquest repte tan complex. Diferents àmbits del coneixement ja estan visibilitzant i desenvolupant estratègies d’actuació per esborrar del mapa mundial aquesta xacra que esclavitza i relega a un rol de subordinació indigna milions de dones. Els estudis literaris no en queden al marge. Per això, des del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC ens hem volgut comprometre també en aquesta empresa global dedicant el Seminari d’Estudis Catalans a treballar per combatre la violència contra les dones des de l’esfera literària.

 

literatura violencia contra les dones

 

L’assignatura Literatura i violència contra les dones, que impartirà la professora Montse Gatell, planteja l’estudi de les obres literàries com a eina de transformació de l’imaginari col·lectiu a través del coneixement de les històries de diferents models de dones. A partir de la lectura de textos literaris plantejarem qüestions com ara: De quina manera la literatura ha naturalitzat o denunciat la violència envers les dones? A través de quins processos de narrativització ha ficcionalitzat les històries de les dones víctimes? Com ens mostra la literatura aquesta violència sistèmica en diferents contextos històrics, temporals i espacials?

Llegirem i discutirem plegats tres obres de ficció escrites en contextos històrics i culturals allunyats entre ells, tres relats de vida presentats per tres veus narratives ben diferents. Dona al punt zero, de Nawal El Saadawi (Kafr Tahla, Egipte, 1931), ens fa partícips dels pensaments d’una dona àrab que espera en el corredor de la mort. Publicada el 1975, és considerada la primera novel·la feminista de l’Orient Mitjà. Càmfora (1992), la tercera novel·la del Cicle del Pallars de Maria Barbal (Tremp, 1949), ens explica la història d’una dona sotmesa a la voluntat d’un patriarca violent i incestuós a mitjan segle xx. Color de llet (2017), de Nell Leyshon (Glastonbury, 1962), és el relat en primera persona d’una noia del segle XIX a l’Anglaterra rural i la història de violència que la condueix fins a la presó.

 

Literatura i violència contra les dones

 

Totes les obres han estat escrites per dones i tenen com a protagonistes personatges femenins que, lluny de mostrar exclusivament la victimització femenina en un context de violència, assumeixen la seva condició de subordinació i la utilitzen com a dispositiu per autoritzar-se i per reivindicar el seu dret a definir-se. Així, les protagonistes actuen en contra de la violència a la qual són sotmeses i es doten d’una veu pròpia. Les obres són els relats que aquestes veus articulen perquè és en el propi fet de l’escriptura, de la comunicació, que rau l’única possibilitat que tenen de fer-se sentir.

 


Montse Gatell Pérez (1971) és llicenciada en Filologia Semítica per la UB (1994) i en Filologia Catalana per la UOC (2013), i doctora per la UAB (2018) amb la tesi El «Cicle del Pallars» de Maria Barbal: memòria de la guerra civil i l’èxode rural. Va ser vicepresidenta del Fons Català de Cooperació (2004-2007), assessora en temes d’igualtat i gènere a l’Associació Catalana de Municipis (2007-2011) i presidenta de l’Institut Català de les Dones (2011-2016). Imparteix docència de llengua catalana, literatura i història a secundària.

 

* Aquesta assignatura poden cursar-la totes aquelles persones interessades en el tema, independentment de la formació disciplinària que tinguin.

** L’estudiant rebrà a casa les obres objecte d’estudi:

Barbal, Maria (1992) Càmfora. Columna.

Leyshon, Nell (2017) Color de llet. Traducció de Jordi Martín Lloret. Angle Editorial.

El Saadawi, Nawal (2017) Dona al punt zero. Traducció d’Anna Turró Armengol. Angle Editorial.

(Visited 4 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Blog del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.