Recordem Ramon Llull: una vida al servei d’una idea

25 de gener de 2016
“Vergonya sense pecat és manca
d’amor del qui no sap estimar.”
 
Ramon Llull
(1232 – 1316)
 
És possible que fos el 25 de gener de 1232 la data de naixement de Ramon Llull, filòsof medieval i figura cabdal de la cultura catalana. Celebrem el seu dia i l’Any Llull amb un text d’Antònia Carré, col·laboradora docent de Llengua i Literatura Catalanes UOC, que analitza la dedicació vital de Ramón Llull al servei d’una idea. També el recordem amb un repàs de la seva vida i obra a Catalunya Ràdio: “Folls per Llull” i les lectures de l’obra mística El llibre d’amic e amat interpretades per Sílvia Bel a Catorze.cat.  
 
 

 
“RAMON LLULL, UNA VIDA AL SERVEI D’UNA IDEA” per Antònia Carré
 
Jo he estat un home casat, he tingut fills; era bastant ric, lasciu i mundà. Vaig deixar-ho tot de bon grat per poder-me dedicar a fomentar l’honor de Déu i el bé públic, i a exaltar la santa fe. Vaig aprendre l’àrab i vaig anar moltes vegades a predicar als sarraïns; per causa de la fe vaig ser pres, empresonat, colpejat. He treballat quaranta-cinc anys per aconseguir que l’Església i els prínceps cristians s’interessessin pel bé públic. Ara sóc vell, ara sóc pobre, i encara tinc el mateix propòsit, i el tindré fins a la mort, si Déu voldrà.
 
Ramon Llull, El fantàstic (1311)
 
 
Amb aquestes paraules, Ramon Llull (1232-1316) s’adreça al clergue Pere en la seva obra El fantàstic, escrita en llatí cinc anys abans de morir, quan en tenia setanta-nou. Llull, ja vell, hi demostra la seva tenacitat malgrat les dificultats i sofriments, i el seu absolut lliurament a la causa que ha estat l’objectiu de tota la seva vida creativa. I encara una cosa més: per portar a terme aquest ideal, Llull confessa que ha estat capaç d’abandonar del tot una vida familiar i plaent.
 
La confessió d’aquest “català de Mallorques”, com ell mateix s’autoanomenava, impressiona. Ramon Llull és un personatge extraordinari, genial, intel·ligentíssim, generós, solidari, treballador incansable… Possiblement, Ramon Llull és l’autor per antonomàsia de la cultura catalana de tots els temps, el que ha estat més estudiat i el que té més prestigi internacional: és lògic, doncs que celebrem amb bombo i platerets el 700 aniversari de la seva mort.
 
Ramon Llull és autor d’una obra immensa: va escriure més de 260 obres, en llatí, en català i àrab, que ell mateix es va encarregar de fer traduir (a l’occità, al francès, al llatí), de fer copiar i de difondre arreu de l’Europa Occidental. I és un activista incessant: emprèn nombrosos viatges per Europa i pel Nord d’Àfrica, per estendre arreu el coneixement del seu sistema de pensament generatiu que és l’Art i per convèncer els infidels de la superioritat del cristianisme. La seva és una vida lliurada a la causa de la fe i de l’Església, sense ser un clergue ni pertànyer a cap orde religiós i sense tenir estudis reglats. Ramon Llull és un autodidacte, un laic que accedeix al món del saber i que és capaç de desenvolupar una obra gegantina que toca els temes més diversos: filosofia, teologia, ciència, medicina, lògica, retòrica, literatura.
 
El Llibre de contemplació en Déu (1271-1274), escrit després de la conversió a la penitència (1263) i durant la Il·luminació de Randa (1274), és una obra fonamental i immensa (ocupa set volums en l’edició moderna). És la primera obra en prosa que escriu, i com que vol redactar el millor llibre del món contra els errors dels infidels, ho fa en àrab. La redacció original no s’ha conservat, però la podem llegir en la traducció al català que en va fer el mateix Llull, que després la va fer traduir al llatí perquè l’obra tingués la màxima difusió possible. L’important d’aquesta obra –una enciclopèdia espiritual escrita per afavorir el coneixement i la lloança de Déu– és que conté, en germen,  tot el pensament i bona part de les formes expressives que Llull va desenvolupar en la seva producció posterior, incloses les bases de l’Art. O sigui, que quan Llull va començar a escriure, ja ho tenia tot al cap. Després van venir el Romanç d’Evast e Blaquerna (ca. 1283), el Fèlix o Llibre de meravelles (1289), l’Arbre de ciència (1295-1296), etc.
 
Ramon Llull era un home genial, amb una ment molt ben estructurada i amb la ferma convicció que la tasca que havia decidit emprendre era de gran volada.
 
 
 
 
Llibre d’amic e amat, interpretat per Sílvia Bel, a Catorzecat
 
 
“L’Amic provà si l’amor podia mantenir-se en el seu cor sense recordar el seu Amat, i cessà el seu cor de pensar i els seus ulls de plorar. I s’extingí l’amor i l’amic romangué en la confusió i demanà a la gent si havien vist l’Amor: “Digues, foll, tens vergonya de la gent quan et veuen plorar pel teu Amat?” Respongué que vergonya sense pecat és manca d’amor del qui no sap estimar.” Ramon Llull
 
(Visited 9 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Blog del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.
Comentaris
Deixa un comentari