Patricia Gabancho, adéu a una gran escriptora i periodista

Fa molt poc ens va deixar la Patricia Gabancho, catalana d’Argentina, periodista, escriptora, assagista, activista i molt més!

Molts mitjans s’han fet ressò de la seva mort i de la gran pèrdua que significa per tots nosaltres perquè ja no podrem llegir noves obres seves ni debatre més amb ella sobre multitud de temes relacionats amb la història, la cultura, la literatura, la llengua i la política del nostre país.

Al grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC vam tenir la gran sort de tenir-la com a autora convidada durant un semestre a l’aula de l’assignatura d’Història de la llengua catalana. L’hauríem tornat a tenir amb nosaltres ben aviat si el càncer no se l’hagués enduta. La primavera de 2013 la Patrícia va acceptar el repte de participar en un debat amb els nostres estudiants d’Història de la llengua. Primer però havien de llegir el seu llibre El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en perill d’extinció i tot seguit fer-ne una ressenya, o sigui, havien de conèixer a fons el text per poder després parlar-ne amb l’autora i la resta de companys de l’aula. El debat amb la Patricia va ser molt intens i apassionant. Els temes que van generar més preguntes i comentaris estaven relacionats amb què considerem com a cultura i literatura catalanes. Aquí teniu un dels comentaris que la Patrícia va fer al respecte:

“Nosaltres hem de reivindicar la nostra cultura des de la diferència i l’exclusió, per més que soni horrible, perquè altrament acabem sent la parcel·la regional de la cultura espanyola. Com veieu, la meva proposta en el llibre era política, no acadèmica.”

També va ser molt debatut el tema de la supervivència de la nostra llengua i la nostra cultura, tema que continua vigent i que com veieu en el comentari que va fer la Patrícia en l’espai de debat el 2013, és més actual que mai:

“El problema és que no tenim un Estat favorable: ara està de moda dir-ho així, però és cert. La intenció espanyola és espanyolitzar, reduir la llengua a un reducte folklòric, empetitir el mercat i homogeneïtzar a la castellana; a vegades ho fan amb lleis, a vegades amb tancs. No és casual que totes les dictadures espanyoles prohibeixin el català: ho porten a l’ànima. De fet, està plasmat a l’article 3 de la Constitució, on tots els drets són per al castellà. Quan ara es parla de llengua materna a l’escola, no es refereixen al català a valència (per exemple) o al xinès: volen dir que els castellanoparlants tenen dret de castellanitzar l’escola.”

Els seus escrits ens acompanyaran sempre i encara que no podrem debatre més amb ella la podrem llegir i rellegir, fer-la conèixer als nostres estudiants, continuar gaudint de la seva mirada crítica i incisiva sobre la nostra societat i així no oblidar-la mai.

Maite Puigdevall és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Girona, i màster en Estudis Etnològics Gal·lesos i doctora en Política Lingüística per la Universitat de Cardiff, on va llegir la tesi The Challenge of Language Planning in the Private Sector. Welsh and Catalan Perspectives. Ha treballat al Parlament Europeu, (Brussel·les/Estrasburg) com a assessora en temes lingüístics i culturals, al Consorci Per a la Normalització Lingüística de Banyoles i al programa europeu Mercator Drets i Legislació Lingüístics del CIEMEN, a Barcelona.  Des del mes de gener de 2008 és professora a la Universitat Oberta de Catalunya, on imparteix docència dins els Estudis d’Arts i Humanitats al grau de Llengua i Literatura Catalanes.