Josep-Anton Fernàndez, guanyador del LVIII Premi Ausiàs March de Poesia

20 de novembre de 2020
Josep-Anton Fernàndez Premi Ausias March 2020 de Gandia

 

Josep-Anton Fernàndez | © Àlex Oltra

Josep-Anton Fernàndez, escriptor, crític i professor del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, ha estat guardonat aquest divendres 20 de novembre als Premis Literaris Ciutat de Gandia 2020 amb el LVIII Premi Ausiàs March de Poesia. Aquest premi, dotat amb 8.000 €, li ha estat atorgat per l’obra L’animal que parla, el seu primer llibre de poemes, serà publicat per Edicions 62 el 13 de gener de 2021.

 

 

Tot l’equip acadèmic del grau de Llengua i Literatura Catalanes, i dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC volem traslladar la nostra enhorabona més sincera al nostre col·lega i fer-vos partícips d’aquesta feliç notícia.

La gala de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia 2020 s’ha celebrat avui mateix, divendres 20 de novembre, a les 19 hores, al Saló de Corones del Palau Ducal dels Borja de Gandia. També s’ha lliurat el XLII Premi Joanot Martorell de Narrativa a la novel·la El que em queda de tu, de Pepa Aguar (en aquest enllaç podeu reviure aquest acte). 

Els Premis Ciutat de Gandia 2020 han estat convocats i gestionats per l’IMAB (Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques), organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia. El jurat d’enguany ha estat format per Jordi Cornudella, Jaume Pont, Maria Josep Escrivà i Rubén Luzón, i ha actuat com a secretari Àlvar Garcia, com a director de l’IMAB que representa l’Ajuntament de Gandia.

 

Premis Literaris Ciutat de Gandia 2020

 

Un tast de l’obra L’animal que parla

Aprofitem l’avinentesa per compartir amb tots vosaltres un poema de l’obra guardonada,  L’animal que parla, un llibre estructurat en sis parts que, mitjançant mecanismes poètics de gran precisió, proporciona al lector un ventall d’experiències que van des del més íntim estremiment emotiu fins a la vibració més genuïna del pensament.

 

L’ENGINYER
L’animal que parla, 2020 

Una pressa secreta t’aclapara,
incomprensible com el vol dels àngels
que no saps capturar. Una demanda
impossible t’arriba d’algun lloc
que ignores. La resposta falsa —l’única
que es pot donar— te l’afigures ràpida,
eficient, expeditiva: clau
que desllorigui un greu problema tècnic
i il·lumini els besllums crepusculars
al mig del teu camí. L’esfinx, que et barra
el pas, et fa preguntes que no saps
com abordar, i tu la vols postrar
amb dictàmens palmaris, que la deixin
atònita davant les estructures
que tu perfàs sense saber respondre.
Que el seu neguit no tingui espai ni veu.
Que no desperti el teu neguit. Que els ulls
romanguin cecs a l’aire que t’envolta.

(Visited 9 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Blog del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.