El grau de Llengua i Literatura Catalanes i el grup de recerca LiCMES organitzen una sèrie de seminaris webs sobre homosexualitats i literatura catalana

3 de març de 2021

L’edició del semestre 2020-21 del Seminari d’estudis catalans té com a títol Homosexualitats i literatura catalana. Com sabeu, el Seminari és una assignatura especial, orientada a estudiants que estan a punt de fer el seu TFG, amb un tema especialitzat i diferent cada semestre. En aquesta edició, el Seminari “Homosexualitats i literatura catalana”, impartit per Ferran Benaiges sota la direcció del professor Josep-Anton Fernàndez, ens convida a explorar les diferents representacions de les sexualitats dissidents en la literatura catalana contemporània.

La sexualitat és un dels elements principals en la construcció de les subjectivitats individuals i les identitats col·lectives, i les homosexualitats ofereixen un contrapunt que qüestiona i problematitza una norma social i unes formes d’identitat dominants que es presenten com a naturals. La literatura, d’altra banda, ha tingut històricament un paper central en aquests processos. Aquest seminari proposa estudiar com la sexualitat —i en particular les homosexualitats— es presenta i es narra en la literatura catalana contemporània, i com els textos literaris es converteixen en llocs de dissidència sexual i contestació a normes i discursos dominants. Així doncs, en el seminari explorem com les obres participen en la construcció dels gèneres (masculí, femení, etc.) i de les normes que regulen la societat i la seva reproducció, però alhora qüestionen de manera radical aquestes construccions. 

Per complementar aquesta edició del Seminari, el grau de Llengua i Literatura Catalanes i el grup de recerca Literatura Catalana, Món Editorial i Societat (LiCMES) organitzen una sèrie de seminaris web sobre Homosexualitats i literatura catalana, amb la participació d’experts d’aquí i de l’exterior, a fi d’explorar en més profunditat totes aquestes qüestions.

El programa d’aquest cicle de seminaris web és el següent (la inscripció és gratuïta):

En aquest seminari web explorarem algunes de les maneres en què la novel·la Dependent ben plantat per a hereu sobiranista, de Daniel O’Hara, representa els conflictes lingüístics i de classe social en referència a la sexualitat i la subjectivitat; o per ser més precisos, de quines maneres els conflictes lingüístics i de classe, tal com els mostra aquesta novel·la, produeixen, interactuen i estan mediats per un conflicte psíquic.

Josep-Anton Fernàndez és professor de literatura catalana i estudis culturals a la UOC. És autor del llibre El malestar en la cultura catalana: La cultura de la normalització 1976-1999.

Inscriu-t’hi aquí.

 

En el marc de l’augment recent de l’interès del teatre català per les identitats trans, Limbo destaca per la inclusió de l’autoria trans així com per vehicular la influència d’un moviment activista local, el transfeminisme. A través de motius com el desdoblament i el trànsit, Limbo es presenta com una obra conscient que la visibilització reclama ser crítica per esdevenir transformadora i qüestiona la narrativa hegemònica sobre les identitats trans.

Adriana Nicolau Jiménez és investigadora del grup LiCMES (Literatura catalana, món editorial i societat) de la UOC, on recentment ha presentat la tesi doctoral Feminismes al teatre català contemporani (2000-2019).

Inscriu-t’hi aquí.

 

A la novel·la El homes i els dies, David Vilaseca retrata a través de l’autoficció en format de dietari els anys que passen des que comença els estudis de postgraduat als Estats Units l’any 87 fins que es converteix en un acadèmic a l’Anglaterra dels noranta. El narrador s’hi despulla mitjançant l’anàlisi de les seves relacions afectives, sexuals, familiars i amb la cultura catalana, que donen lloc a conflictes i a un malestar que condueix cap a una desidentificació i autoexili del narrador.

Ferran Benaiges és lector de català a la Universitat de Maynooth (Irlanda), i col·laborador docent a la UOC, on aquest semestre imparteix l’edició del Seminari d’Estudis Catalans sobre “Homosexualitats i literatura catalana”. Actualment està preparant una tesi doctoral sobre narrativa catalana gai.

Inscriu-t’hi aquí.

 

Aquesta presentació tracta de la importància per a la recerca queer de les interaccions quasi eròtiques amb els texts. Se centrarà en la investigació que fan als anys vuitanta Maria-Mercè Marçal i Sara T., alter ego de Marçal a la novel·la La passió segons Renée Vivien, sobre la poeta epònima. Renée Vivien és el pseudònim de l’escriptora Pauline Mary Tarn, hereva angloamericana d’una tradició sàfica, que es va traslladar a París el 1898 i que va adoptar el francès com a llengua literària. Les interaccions de Sara T. amb els textos de Vivien la condueixen al desig d’una trobada encarnada. En el procés de recrear el passat, Marçal i Sara T. experimenten trobades textuals que són, a la vegada, trobades visuals, tàctils, espacials.

Natasha Tanna és investigadora postdoctoral a University College London (Regne Unit). És especialista en les cultures llatinoamericana, espanyola i catalana, amb un interès especial en la literatura queer, feminista i antiracista. És autora del llibre Queer Genealogies in Transnational Barcelona: Maria-Mercè Marçal, Cristina Peri Rossi and Flavia Company.

Inscriu-t’hi aquí.

Autor / Autora
Blog del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.