Dos llibres de la col•laboradora docent de la UOC Antònia Carré-Pons

[Jaume Roig, Espill. Edició crítica d’Antònia Carré. Barcelona, Ed. Barcino,  Col•lecció Els Nostres Clàssics-Autors Medievals, 33, 2014.]

Antònia Carré-Pons, professora de literatura catalana medieval i col•laboradora docent de la UOC ha publicat a l’editorial Barcino l’edició crítica de l’Espill de Jaume Roig.

L’Espill, probablement l’obra més misògina de la literatura catalana, és un exabrupte contra les dones que el seu autor, el metge valencià, va escriure pels volts del 1460, el mateix any que Joanot Martorell començava el seu Tirant lo Blanc. L’edició crítica d’Antònia Carré, que fa trenta anys que estudia el poema narratiu de Roig, es fixa en la comicitat de l’obra i també en la personalitat de l’autor. Un dels capítols de la introducció reconstrueix la biografia de Roig a partir de totes les dades documentals localitzades fins ara i en descriu el perfil biogràfic: Jaume Roig pertany al patriciat urbà de València i va ser un metge que va aconseguir prestigi social i econòmic gràcies a la bona pràctica de la seva professió. El seu èxit el va portar a treballar per  a tots els estaments de poder del seu temps: el reial, el municipal i l’eclesiàstic.

Es va casar amb Isabel Pellisser, va ser pare de sis fills, tres noies i tres nois, i no se li coneixen ni amants ni fills il•legítims. Pel que sembla, Jaume Roig va triomfar tant en el camp professional com en el personal, així és que no s’han de prendre els seus estirabots misògins en un sentit estricte. L’Espill feia riure a l’Edat Mitjana i nosaltres l’hem de llegir amb la rialla a punt.

[Antònia Carré-Pons, Rellotges en temps de pluja. Barcelona, Editorial Meteora, 2014.]

A més d’aquesta edició crítica, Antònia Carré-Pons, ha publicat també recentment  Rellotges en temps de pluja, una novel•la que ens endinsa en les vides de la Rita, la Julia, la Poma i un rellotger cinèfil, que té la botiga a l’Eixample barceloní, prop de l’Arc de Triomf.

La novel•la ens trasllada també a una Cracòvia que pugna per recuperar les llibertats, a la geografia nostàlgica de Cabo de Gata i al record d’una Viena sota una pluja sempre torbadora, mentre la música d’El tercer home va sonant al fons.