“El català en l’era global” — Crònica de l’acte a Perpinyà

12 de desembre de 2018
el catala en l'era global cronica perpinyà el catala en l’era global cronica perpinyà

 

 Per Maite Puigdevall

 

El passat dimecres dia 28 de novembre va tenir lloc a Perpinyà l’acte “El català en l’era global”, organitzat conjuntament per la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà i els graus de Llengua i Literatura Catalanes i d’Humanitats de la UOC. L’objectiu d’aquest acte era mantenir una conversa sobre les pràctiques i identitats lingüístiques a banda i banda de la frontera, així com sobre les transformacions i les incerteses de la llengua catalana en un món canviant com el d’avui.

 

el catala en l'era global cronica perpinyà

 

 

Els encarregats de portar a terme aquest diàleg van ser l’artista i activista cultural vallespirenc Miquel Arnaudies i el professor Joan Pujolar, catedràtic de Sociolingüística de la UOC i president de la Societat Catalana de Sociolingüística. El punt de partida de la conversa va ser el recull de contes Palanques (2018) del nord-català Arnaudies, publicat recentment a l’editorial El Trabucaire. L’autor va explicar perquè l’ha titulat així i què el va dur a escriure aquesta obra. “Una palanca és un pont, una comunicació entres dues parts d’un rec, d’un riu. Una palanca és un lligam entre un passat i el dia d’avui.” A partir d’aquesta metàfora i també del personatge de la tia Maria, com a referència a una manera de viure la vida de poble i de pagès, el lector se submergeix en un temps passat, el de la joventut de l’autor, testimoni d’una vida i d’una manera de parlar el català (la del Pont de Ceret) que es va perdent. Es tracta doncs d’un exercici de nostàlgia i record d’un passat que s’esvaeix, amb tots els sentiments i sensacions que aquesta pèrdua provoca.

El professor Pujolar va centrar la seva intervenció a intentar donar un context al perquè de la producció d’un text com el d’Arnudies en el marc dels grans canvis que estem vivint com a cultura i com a país degut als processos de globalització. Aquests processos que exacerben la mobilitat de persones ens fan preguntar si és possible continuar reproduint la llengua i la cultura de la mateixa manera que s’ha anat fent fins ara. El català, diu el professor Pujolar, sobretot a Catalunya, ha pogut anar-se incorporant a noves formes de producció, a la industrial en el seu moment i ara també ho ha de fer a la postindustrial, cosa que ja no ha estat possible per al català rossellonès. Però sembla que estiguem sempre en una carrera de fons per anar atrapant els avenços tecnològics, els canvis econòmics i perquè la llengua sigui rellevant per a les generacions d’avui i per a les seves pràctiques econòmiques i culturals. Però perquè això passi, el català ha de trobar en les seves produccions lingüístiques i culturals un espai en la globalitat que el permeti distingir-se i mantenir-se en el mapa de les cultures actives.

 

 

El debat amb el públic va ser també molt productiu i va incloure comentaris i preguntes sobre qüestions com l’autoodi o la consideració negativa de la pròpia manera de parlar la llengua; l’ús del català per part dels gitanos que encara el mantenen com a llengua grupal; o els diferents aspectes lingüístics i els espais on el català és encara usat a la Catalunya Nord. Es van posar de manifest les grans dificultats per a la reproducció de la cultura i la llengua catalana en aquest territori, justament degut als grans canvis demogràfics que viu el país i evidentment a un marc legal que no és propici a la nostra llengua. Tot i que simbòlicament les dues bandes de la frontera continuen unides per una mateixa llengua, aquest lligam és cada vegada més difícil de mantenir, malgrat els esforços que es fan d’una banda i l’altra.

Va ser el primer cop que els Estudis d’Arts i Humanitats organitzaven un acte d’aquestes característiques a Perpinyà, però esperem que tinguem ocasions per continuar dialogant i per fer que aquest lligam que tenim a través de la llengua pervisqui i s’enforteixi.

 

 

(Visited 1 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Blog del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.