El llatí, la llengua del nostre patrimoni cultural

Alguns de vosaltres us sentiu atrets per conèixer més el llatí, la llengua “mare” de la nostra, però no únicament base lingüística ans també transmissora d’un pòsit cultural que en gran part continua operatiu. Com sabeu, a més de l’assignatura obligatòria Llengua llatina, disposeu de l’optativa Llatí medieval i humanístic.

D’una banda, forma part de l’àmbit d’optatives de “llengua catalana”, ja que permet d’aprofundir en l’estudi dels aspectes gramaticals i lingüístics a través de l’anàlisi i traducció de textos llatins molt diversos (de dificultat i extensió mitjanes i amb suport) referits a períodes habitualment no treballats a Llengua llatina (medievals, humanístics i fins al segle XIX), en què es pot rastrejar el seu ús literari, filosòfic i científic en el món cultural europeu. El pas del llatí a les llengües romàniques queda reflectit en els textos i en podem extreure conclusions interessants per al coneixement del català, així com fer-nos càrrec d’un conjunt d’expressions que continuen vigents i que són utilitzades en el llenguatge formal i en els textos acadèmics, jurídics o periodístics d’avui.

El curs també pot interessar, però, estudiants amb una orientació d’història cultural, ja que els aspectes teòrics que s’hi tracten tenen a veure amb la idea de llengua de cada període i amb temes que podem anomenar “història lingüística” (llatí oral i escrit, origen de les llengües i canvi lingüístic) i “sociolingüística històrica” (usos socials i divisió del treball entre llengües). Les lectures seleccionades poden variar cada semestre però sempre s’hi aborden aspectes que no trobeu en cap altra assignatura. En el Renaixement i en l’època moderna sovintegen autors que empren el llatí no sols per a tractats acadèmics sinó també per obres de creació i, cosa més curiosa, es tradueixen al llatí obres cabdals de les literatures nacionals.

Val la pena recordar també que el llatí és, per damunt de tot, la llengua del nostre patrimoni cultural. La trobem, pels carrers i en molts àmbits i circumstàncies. En visitar un museu o un element patrimonial podeu sentir-vos interpel·lats per la presència d’inscripcions lapidàries llatines, siguin antigues o bé d’època medieval o moderna (o fins i tot contemporània), i un graduat en els nostres estudis ha de tenir els mínims coneixements per poder-les si més no interpretar en els seus trets lingüístics i formals bàsics. I també preguntar-se per la seva funcionalitat social, artística, urbana…

Igualment, els qui esteu implicats en el ric moviment coral del nostre país sovint heu d’interpretar peces en aquesta llengua i cal saber com pronunciar el llatí medieval en els Carmina Burana, per exemple, o bé el llatí litúrgic en un Te Deum o un Requiem.

En definitiva, aquesta assignatura constitueix el descobriment d’un “món submergit”, d’una múltiple i rica producció llatina d’una amplitud cronològica i temàtica molt gran. L’atenció docent l’assumeix el professor Ramon Torné Teixidó, amb llarga experiència docent i investigadora i bon coneixedor de la UOC.


Narcís Figueras Capdevila

Professor del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail