Contribuir a millorar la comprensió dels trastorns mentals greus, a partir de l’anàlisi del discurs dels dos grans col·lectius implicats

El llenguatge que fem servir cada dia és ple de metàfores, que generalment usem de manera inconscient i inadvertida. Ara bé, l’ús d’una o altra metàfora no és neutral. Ben al contrari, les metàfores revelen el nostre pensament, en tant que destaquen certs aspectes d’un concepte i n’oculten d’altres. Per tant, poden imposar una determinada perspectiva sobre un concepte. És per això que l’anàlisi de les metàfores s’ha utilitzat com a mètode per detectar idees o assumpcions implícites en els discursos.

El projecte de recerca MOMENT, liderat des dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, se centra en l’anàlisi de les metàfores conceptuals pròpies de l’àmbit de la salut mental. L’objectiu general del projecte és contribuir a millorar la comprensió dels trastorns mentals greus (esquizofrènia, trastorn bipolar, depressió severa i TOC), a partir de l’anàlisi del discurs dels dos grans col·lectius implicats: les persones diagnosticades i els professionals de la salut mental.

 

projecte recerca moments metafores salut mental

 

En concret, ens preguntem si aquests dos col·lectius fan servir o no el mateix tipus de metàfores quan parlen sobre el trastorn mental i les vivències relaciones, i si aquestes metàfores mostren diferents discursos d’interpretació del trastorn. En conseqüència, el projecte vol ser útil per identificar i sistematitzar les idees i assumpcions dominants sobre el trastorn mental greu, vol contribuir a la reflexió sobre com se’n parla i, en darrer terme, pretén detectar i promoure el canvi de possibles discursos que estigmatitizin les persones diagnosticades.

Per exemple, “has de guanyar la batalla a la depressió” i “hem avançat molt des de la darrera visita” són dues expressions que mostren diferents metàfores per explicar una mateixa realitat. En la primera, la metàfora de la depressió com a guerra o lluita destaca la idea de confrontació i posa en  relleu la responsabilitat individual. En canvi, en la segona expressió, la metàfora de la depressió com a camí o viatge posa l’èmfasi en el progrés envers un objectiu, ocultant les idees de confrontació i de responsabilitat personal. Per tant, l’ús d’una o altra metàfora no és neutral, sinó que revela la manera d’entendre i conceptualitzar el trastorn.

 

projecte recerca moments metafores salut mental UOC

 

El projecte, que ha rebut finançament de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), té una durada de tres anys (2018-2020) i està format per un equip d’experts en salut mental i lingüistes, entre els quals tres professors del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC: Marta Coll-Florit (IP), Salvador Climent i Antoni Oliver. A més a més, el projecte compta amb el suport de dues organitzacions: eHealth Center (UOC) i Radio Nikosia. Així, doncs, el projecte representa un espai de col·laboració interdisciplinari que vol mobilitzar el coneixement complementari de diversos camps científics per afrontar un dels grans reptes de la nostra societat: millorar la comprensió dels trastorns mentals greus.

Si voleu conèixer més a fons els objectius del projecte, us convidem a llegir l’article publicat a la revista Procesamiento del Lenguaje Natural o l’entrevista a tres membres de l’equip publicada recentment al blog dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.

 


Resultat d'imatges de marta coll-florit uoc

Marta Coll-Florit és doctora en Societat de la Informació i el Coneixement, en l’especialitat de Lingüística Aplicada (IN3-UOC), MA en el Doctorat en Ciència Cognitiva i Llenguatge (UB) i Llicenciada en Lingüística General (UB). Actualment és professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, on fa classes al grau de Llengua i Literatura Catalanes, entre d’altres titulacions, i codirigeix el grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVic-UCC).


 

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail