#poesiacatalana
#bonesfestes
#bonany2019

Des del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC us desitgem molt bones festes 2018 i un molt bon any 2019 amb una selecció de poesia catalana. Aquests poemes catalans formen part d’un recull de LletrA, portal de literatura catalana internet de la UOC, i se centren en les festes de Nadal, la nit de Cap d’Any, l’any nou i els Reis. Esperem que us inspirin!

 

poesia catalana acabar i començar l'any

 


 

MOT RERE MOT

Quan feia, ric d’infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge.
Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rere mot, i miro la tenebra.

Joan Vinyoli, A hores petites. Barcelona: Crítica, 1981.

 

mot rere mot

 


LA NIT DE NADAL

La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!

***

“La vida és al foc
-verda?, mal encesa?-.
Viure no és un joc
ni una proesa.

Viure és un Nadal
entre el poc i el massa.
És un foc que cal
encendre’l amb traça.”

Joana Raspall, Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’any. Barcelona: Mediterrània, 2013.

 

 


 

NADALA

A Tomàs Roig i Llop
Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la Cova,
amb corrues de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’Infant i de tots en la nit de la gran meravella.

Miquel Martí i Pol, Obra poètica/1 (1948-1971). Barcelona: Edicions 62, 1989.

 

Miquel Martí i Pol poesia catalana

 


NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat-Papasseit, L’irradiador del port i les gavines. Barcelona: Atenes A.G., 1921.

 

nadal joan salvat papasseit poesia catalana

 


 

CANÇÓ DE NADAL

Branca rompuda pel vent espectral
-un dia plena de fulles i rama!-,
dóna’ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.
Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.
Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d’aprendre la dansa, la dansa
d’àngels i sants en la nit de Nadal.

Josep Carner, Poesia, 1957. Barcelona: Selecta, 1957.

 

poesia catalana josep carner nadal

 


 

POTSER NADAL

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol, Per preservar la veu. Barcelona: Mall, 1985.

 

miquel marti i pol potser nadal

 


ELS NÚVOLS DE NADAL

Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;
Ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!

Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

Joan Maragall, Les disperses. Obres completes d’en Joan Maragall. Serie Catalana. Poesies I. Barcelona: Gustau Gili: Barcelona, 1912.

 

joan maragall nadal

 


 

PREC DE NADAL

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

Salvador Espriu, El caminant i el mur. Barcelona: Óssa Menor, 1954.

 

salvador espriu prec de nadal

 


 

ARA QUE L’ANY S’ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.
Tot se’m revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

Miquel Martí i Pol, Obra poètica/1 (1948-1971)

 

miquel maarti i pol fi any poesia catalana

 


 

FI D’ANY

El sol se pon emboirat
i tot lo mon vermelleja:
en la boira que fumeja
mor purpúria la ciutat.
Darrera d’un vel daurat
la muntanya’s transfigura:
sembla apariència pura,
sembla tota fantasia:
aixís, en la llunyania
esfumant-se capvespral,
de real tota ideal
va tornant la vida mia.

Joan Maragall, Seqüències. Obres completes d’en Joan Maragall. Serie Catalana. Poesies I.
Barcelona: Gustau Gili, 1912.

 

joan maragall fi d'any poesia catalana

 


 

ANY NOU

Ni l’astròleg no sap, dia primer,
u rigorós que un poc de vida ens dalla,
quines estrenes ens daràs potser:
angoixa, amor, traspàs o revifalla.
Natura és erta, sense afany ni esquer,
i l’aire és buit i la gelada calla.
Un salut regalima en el cloquer;
mor, a prop de l’encet, l’escorrialla.

¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?
Nou any és nou engany; en vida incerta,
jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.

Oh Veritat, tu sola coronada
ben al dellà dels tombs de l’estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.

Josep Carner (1884-1970), Poesia, 1957. Barcelona: Selecta, 1957.

 

josep carner poesia catalana

 


PRIMER D’ANY

He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

Joan Vinyoli, Ara que és tard. Barcelona: Edicions 62, 1975.

 

Felicitació Bon any 2019 de la UOC amb el poema de Joany Vinyoli “Primer d’Any” 

 

 


 

ELS REIS

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons…
Els somnis dels infantons
han granat.
Cap a Orient se’n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d’or,
mirra, encens?

Joan Maragall, Visions i cants. L’Avenç, Barcelona, 1900.

 

joan maragall els reis poesia catalana literatura catalana

 


 

GENER

En la nit, tres mudats
cavallers fan sa via.
Són tres reis d’Orient
que han sortit d’un país
sense nom.
Si teniu en el cor fantasia,
inventeu-ne un de bell
per al món més feliç

Joana Raspall, Degotall de poemes. Barcelona: La Galera, 1997.

 

joana raspall poesia catalana gener reis

 


ELS TRES REIS D’ORIENT

Fan via els tres; sol, però, cadascun
amb imatges humanes que brusques obsedeixen
des dels anys exhaurits i dolçament cedeixen…
La terra és broixa al llarg del riu profund.
Els camellers rondinen
i els secretaris abominen
de no saber tanta esperança on va.
…. …. …. …. ….
L’última tarda és prima i sense sol. L’estel
s’hi trasllueix, ja quasi sense cel
per declinar. Els tres formen la caravana:
han menjat, han begut,
a la taula reial cortesament rigut.
El camp se’ls dóna obert a dolça mida humana.
Fan cap, ja de vespre, al poblet.
L’estel s’atura al cim d’una casa —la casa:
entre el camp i un carreró estret,
la designa el quiet fulgor de l’alta brasa.
Al costat de la casa, sota l’esclat de brots
d’una grassa figuera, hi ha un pou, amb una dona
que treu aigua i que els mira d’un sol cop d’ull a tots,
acollint amb un pur llenguatge que no sona.
…. …. …. …. ….
I vénen infants de les portes:
surten un a un i a borbolls,
però no com a folls,
sinó discretament; i per les sendes tortes
del camp en pugen més; i també les ciutats
n’envien, i els altres països;
i del fons nu dels temps encara no comptats
se’ls n’ajunten, amb rostres per endavant precisos:
descalços o abillats
com prínceps de pintura;
n’hi ha de blancs, de llors; d’adrets i iguals
i d’encongits per la gepa futura;
de grocs per fam i d’altres lluents com animals
que es crien per l’ensunya…

Carles Riba, Esbós de tres oratoris. Barcelona: Óssa menor, 1957.

 

carles riba poesia catalana reis d'orient

 

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail