#AnyFabra
#AnyFabraUOC

Així hem celebrat els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra

Com és ben sabut, tot comença i tot acaba… I aquest mes de desembre del 2018 acabem l’any i també tanquem l’Any Fabra, que ens ha servit per celebrar els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra (1868-1948), l’artífex del català estàndard contemporani, i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana.

Ahir mateix, dilluns 17 de desembre, es va celebrar l’acte oficial de cloenda de l’Any Fabra al Teatre Nacional de Catalunya, amb un gran espectacle titulat Estimat Mestre que, combinant literatura, teatre i música, va retre un emotiu homenatge a la figura de Pompeu Fabra i al llegat de la seva obra.

Si us pregunteu com s’ha celebrat l’Any Fabra i quines activitats s’han fet, podeu consultar aquest recull de notícies i articles periodístics sobre l’Any Fabra, elaborat pel Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística, que també us ofereix els catàlegs de totes les obres de Fabra i sobre Fabra de què disposa.

 

any pompeu fabra any fabra

 

 

Activitats Any Fabra

Les activitats que s’han fet al llarg de tot el territori catalanoparlant han estat nombroses i diverses, i han servit, de ben segur, per donar a conèixer la figura i l’obra de Fabra, i acostar-la al gran públic. Com sabeu, la UOC també s’ha sumat a la celebració de l’Any Fabra, i des del grau de Llengua i Literatura Catalanes i el Servei Lingüístic, hem engegat diverses iniciatives, que trobareu recollides aquí.

D’entre les accions dutes a terme, destaquem la publicació, digital i en obert, de l’opuscle Pompeu Fabra i la codificació del català, escrit per Jordi Ginebra i que us podeu descarregar en aquest enllaç. I també la publicació mensual, al blog de Llengua i Literatura Catalanes, d’una sèrie d’entrades relacionades amb diversos aspectes de la personalitat i de l’obra de Fabra, i la seva transcendència per a la vitalitat de la llengua catalana en la societat contemporània. Aquests textos, redactats per docents del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC (LiLC) i per la directora del Servei Lingüístic de la UOC, s’agrupen sota el títol Pompeu Fabra: passat i futur del seu llegat, i hi podeu accedir des d’aquí. I també s’han publicat al blog intern de la UOC “Tots som UOC”, per tal que el personal no acadèmic de la Universitat pugui participar d’aquest homenatge al Mestre de la llengua catalana.

 

Pompeu fabra i la codificació del català jordi cinebra any fabra
“Pompeu Fabra i la codificació del català” per Jordi Ginebra | Any Fabra

 

Publicacions UOC per a celebrar l’Any Fabra

Al mes de maig vam encetar aquesta sèrie d’entrades al blog amb un text introductori, i al mes de juny, de la mà de Narcís Figueras, vam veure com Fabra, no només es va dedicar profusament a l’ensenyament presencial i oral de la llengua catalana, sinó que també va tenir un paper important en l’ensenyament del català a distància, “element de modernitat i de compromís que val la pena recordar des de la UOC”.

Al juliol, Elga Cremades ens va explicar com es treballa Fabra i la seva obra a l’assignatura La normativa de la llengua catalana del grau de Llengua i Literatura Catalanes, on és fonamental “introduir la figura de qui va dotar la comunitat catalanoparlant d’un codi lingüístic funcional, modern i autònom”, apte per a tots els usos.

Ja després de vacances, al mes de setembre Joan Pujolar, en el text titulat “Pompeu Fabra i el multilingüisme”, ens parlava de “la posició de Fabra dins els contenciosos de poder i de saber del seu temps” i ens mostrava com, segurament, el multilingüisme actual no és l’escenari que Fabra preveia quan realitzava els seus treballs “sense abandonar la tasca ni l’esperança”.

 

any fabra uoc pompeu fabra opuscle 2018

 

Més endavant, al mes d’octubre, Pilar Murtra se centrava en Fabra i la llengua de la universitat i la ciència, i posava en relleu un dels aspectes més remarcables de l’obra de Fabra, que fou, sens dubte, el de “fer del català una llengua de cultura moderna, apta per a tots els usos i capaç de satisfer totes les necessitats comunicatives de la societat del moment, incloent-hi les dels àmbits universitari i científic”.

Finalment, al novembre Isidor Marí ens parlava de la unitat i la variació en el català, a partir de Fabra, i ens mostrava com el Mestre va saber “identificar i organitzar la variació de manera modèlica”.

I ara al desembre, amb aquest text, tanquem la celebració de l’Any Fabra a la UOC, que ens ha servit per homenatjar un dels genis de la cultura catalana, un eminent home de ciència, lluitador i compromès, que no va abandonar mai ni la tasca ni l’esperança, i que va fer possible que la llengua catalana fos una llengua apta per a tots els usos.

Ona Domènech Bagaria

Directora del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC

 

 

 

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail