#AnyFabra
#AnyFabraUOC

Per Isidor Marí

Unitat i variació en el català, a partir de Fabra

“Si la tasca lexicogràfica i gramatical de Fabra va ser providencial i tècnicament admirable, avui potser encara ens admira més la visió política i social que Fabra tenia de la llengua.”

Joan Solà, Pompeu Fabra i Poch. Semblança biogràfica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2006.

Pompeu Fabra no sols va tenir una extraordinària capacitat d’exposar de manera clara i sistemàtica els trets d’un model de llengua nacional, inclusiu i modern, sinó que ho va saber fer en interacció constant amb les aspiracions del context social en què va viure durant el primer terç del segle XX, i des de les facultats que li va oferir el procés polític d’institucionalització de Catalunya, primer amb el suport de Prat de la Riba a la Diputació de Barcelona (amb la creació de l’Institut d’Estudis Catalans) i la Mancomunitat de Catalunya, i després amb la Generalitat republicana.

La primera seu de l'Institut d'estudis catalans IEC any fabra pompeu fabra
La primera seu de l’Institut d’Estudis Catalans

 

Va ser realment providencial aquesta triple confluència entre l’encert lingüístic de les propostes fabrianes, la voluntat social de recuperació de les funcions públiques del català i el suport de les institucions. Ni sense Fabra ni sense aquest context el model normatiu del català s’hauria pogut consolidar, i els efectes de la persecució franquista podrien haver estat devastadors. I per això no és arriscat dir que Fabra va ser un precursor del que avui anomenem planificació lingüística.

En aquestes notes ens fixem en l’encert de Fabra a l’hora de definir la posició del seu model de llengua literària –la varietat comuna que avui anomenem estàndard—dins dels tres grans eixos de variació: evolutiva, territorial i funcional. Ara s’ha desplegat la sociolingüística variacionista i és habitual parlar de dialectes (històrics o generacionals, territorials i socials) i de varietats funcionals (o registres) i gèneres de comunicació. Fabra no tenia al seu abast aquest instrumental analític, però va identificar i organitzar la variació de manera modèlica.

 

Les obres normatives actuals institut d'estudis catalans any fabra any fabra uoc
Les obres normatives actuals de l’IEC

Entre l’arcaisme i el català que ara es parla

Un dels primers objectius de la tasca de Fabra va ser resoldre la controvèrsia entre la llengua arcaïtzant dels Jocs Florals i el llenguatge expressivament ric –però anàrquic, localista i castellanitzat— del teatre i la cultura popular. Fabra va optar clarament per una llengua moderna, sistemàtica i precisa:

  • En el lèxic, evitar els castellanismes habituals, però innecessaris (*rato per estona; *puesto per lloc, etc.) i incorporar terminologies amb afany de precisió –com en la distinció entre medecina (medicament) i medicina (ciència).
  • En les formes, adoptar un sistema de pronoms rigorosament precís, que permetés distingir, per exemple, entre els diferents valors de els hi donaré (els el donaré, els la donaré, els els donaré, els les donaré, els ho donaré…), o adoptar l’article masculí el, en comptes del clàssic lo que encara usaven els escriptors floralescos.
  • I en les grafies, prescindir també d’usos tradicionals, com les hacs finals o antihiàtiques de ric(h) o ra(h)ó.
Fabra, Aramon i Casacuberta en una visita a València (1935) any fabra pompeu fabra
Fabra, Aramon i Casacuberta en una visita a València (1935)

Un model central, però inclusiu

La ponderació de Fabra es fa evident també davant de la variació territorial, en relació amb la diversitat dialectal del català. A vegades s’ha volgut presentar la proposta de Fabra com la imposició del barceloní com a llengua comuna: són crítiques interessadament tendencioses, que busquen la disgregació i la substitució del català. Fabra s’havia de centrar en el model de llengua que reclamava la dinàmica cultural de Catalunya, i sobretot de Barcelona: a la resta del territori de llengua catalana no hi havia cap procés de naturalesa semblant. Però l’obra de Fabra va descartar molts de localismes barcelonins (*dugues per dues, *sapiguer per saber…) i va propugnar grafies com la e de cases o parlen, segons la parla occidental i valenciana, en detriment de l’etimologia i l’ús tradicional, de la mateixa manera que va assumir variants formals (canto cante cant, serveix servix, aquesta esta) i variants lèxiques de tot el territori: ca gos, capell barret, espill mirall

La posició respectuosa de Fabra en aquest punt la va resumir ell mateix en el missatge als valencians que va publicar el 1918, ara fa cent anys, a la revista Nostra Parla, i que s’ha conservat enregistrada en la seva pròpia veu[1]: Fabra invitava els altres territoris a seguir un procés de depuració i descastellanització de les altres varietats, redreçant-les i enriquint-les, perquè s’acostessin al model dels escriptors clàssics, convençut que al capdavall serien processos que convergirien amb el que havia seguit ell mateix des de Catalunya.

I també la variació funcional o estilística

És cert que la llengua literària de Fabra –i aquest era el sentit de la denominació— s’orientava sobretot a la recuperació dels usos escrits formals i prestigiosos. En el seu temps no s’havia produït l’explosió de gèneres comunicatius audiovisuals que avui donen difusió universal a formes de comunicació de to informal i d’expressivitat subjectiva. Però Fabra –en la darrera edició de la seva Gramàtica, de 1933, per exemple— dona compte de trets col·loquials –com la pronúncia disil·làbica de mots com ac-ció o grà-cia, fora de la poesia— o propis de la llengua oral –com coneixe’l per conèixer-lo— i construccions d’estil col·loquial, com una fusta que se’n fan mobles, en comptes de una fusta de la qual es fan mobles.

 

Enric Prat de la Riba - any fabra - pompeu fabra
Enric Prat de la Riba

Una llengua completa

En definitiva, gràcies a Fabra hem pogut disposar d’una guia per a desplegar una llengua completa, en totes les seves dimensions, que s’ha actualitzat amb les orientacions normatives posteriors de l’Institut d’Estudis Catalans. L’objectiu de Fabra és plenament vigent avui: consolidar una llengua indefinidament apta, com digué Carles Riba, una llengua per a tots els parlants i per a totes les funcions d’una societat moderna i oberta als canvis.

Isidor Marí

 


ENLLAÇOS D’INTERÈS

Any Pompeu Fabra 2018

Twitter de l’Any Fabra

Ruta Pompeu Fabra

Espai Pompeu Fabra de l’Institut d’Estudis Catalans

Portal Pompeu Fabra: Obres Completes

Pompeu Fabra a l’AELC

Pompeu Fabra a la Viquipèdia

Pompeu Fabra a la Gran Enciclopèdia Catalana

Ruta Pompeu Fabra a Badalona (Espais Escrits)

Homenatge a Pompeu Fabra: exposició bibliogràfica virtual de la Biblioteca/CRAI de la Universitat Pompeu Fabra 

Pompeu Fabra per Josep Pla (un Homenot)

Una carta i 3 fotografies inèdites de Pompeu Fabra

Pompeu Fabra: Nadala 1989 (Fundació Lluís Carulla)

[1] Podeu sentir-lo al portal de la ruta Pompeu Fabra: http://www.rutapompeufabra.com/


Any Fabra UOC

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail