Encetem la sèrie “Pompeu Fabra: passat i futur del seu llegat”

24 de maig de 2018
any fabra 2018 any fabra UOC

#AnyFabra
#AnyFabraUOC

Una altra iniciativa per celebrar l’Any Fabra a la UOC!

El passat dimecres 16 de maig va tenir lloc, a la sala d’actes de l’avinguda de Tibidabo de la UOC la presentació de l’opuscle Pompeu Fabra i la codificació del català, a càrrec de Jordi Ginebra, autor del llibre i comissari de l’Any Fabra. L’edició d’aquest opuscle, procedent d’uns materials docents del grau de Llengua i Literatura Catalanes, constitueix una de les iniciatives que la nostra universitat ha volgut dur a terme per afegir-se a la celebració del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra (1868-1948), l’artífex del català estàndard contemporani.

Amb la publicació, digital i en obert, d’aquest opuscle la UOC, una universitat en línia i oberta al món, posa a disposició del públic general uns materials sobre Fabra amb la finalitat de retre homenatge al Mestre i la seva obra, i contribuir a difondre el coneixement sobre la llengua pròpia, en el marc de les commemoracions i activitats de l’Any Fabra.

any fabra uoc pompeu fabra opuscle 2018

D’altra banda, amb el text que ara llegiu encetem la segona iniciativa que la UOC durà a terme amb l’objectiu d’homenatjar i donar a conèixer l’eminent gramàtic català, i que consisteix en la publicació mensual d’una sèrie d’entrades relacionades amb diversos aspectes de la personalitat i de l’obra de Fabra, i la seva transcendència per a la vitalitat de la llengua catalana en la societat contemporània. Aquests textos els redactaran professorat del grau de Llengua i Literatura Catalanes (LiLC) de la UOC i personal del Servei Lingüístic, i versaran sobre temes diversos. Ara us en fem un breu tastet, a mode de presentació.

El proper mes de juny, Narcís Figueras, professor responsable del grau LiLC, ens parlarà de Pompeu Fabra i l’ensenyament del català, especialment del català a distància. I és que, tot i que no es coneix gaire aquesta faceta del Mestre, durant la República Fabra va intervenir en  els cursos de català per correspondència. En certa manera, doncs, el podem considerar precursor de l’ensenyament en línia i de la UOC.

Al juliol, abans de marxar de vacances, Elga Cremades, professora col·laboradora del grau LiLC, ens explicarà com treballem la figura de Pompeu Fabra en aquest grau, concretament en l’assignatura obligatòria La normativa de la llengua catalana. Justament, l’opuscle escrit per Jordi Ginebra i editat en obert en el marc de l’Any Fabra, titulat Pompeu Fabra i la codificació del català, forma part dels materials docents d’aquesta assignatura.

any pompeu fabra any fabra

Després de vacances encetarem la tardor amb una entrada de Joan Pujolar, professor del grau LiLC, que ens parlarà sobre Fabra, el multilingüisme i el català en un entorn global. Com viuria el multilingüisme propi de la societat del segle XXI algú com Fabra que, sense haver anat mai a una acadèmia d’idiomes, dominava totes les llengües romàniques, coneixia a fons el llatí, tenia bons coneixements de grec clàssic, dominava l’anglès, entenia bé l’alemany i tenia coneixements de llengües escandinaves?

Al mes d’octubre Pilar Murtra, directora del Servei Lingüístic de la UOC, ens parlarà de Fabra i la llengua de la universitat i la ciència. I és que, gràcies a Fabra, en el primer terç del segle XX el català va esdevenir una llengua de cultura moderna, apta per a tos els usos i capaç de satisfer totes les necessitats comunicatives de la societat contemporània, incloses les dels àmbits científics i universitaris.

Després de Tots Sants, ja en ple mes de novembre, Isidor Marí, que va ser professor del nostre grau i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, tractarà el tema del difícil equilibri que la proposta fabriana va aconseguir entre la unitat i la diversitat de la llengua. El Mestre va defensar sempre que calia una llengua comuna, que servís per cohesionar tota la comunitat lingüística, tan fragmentada. Però també que aquesta llengua comuna s’havia de construir a partir de les diverses modalitats lingüístiques, que calia preservar i usar.

Finalment, al desembre tancarem l’Any Fabra amb una entrada que posarà fi a la sèrie de reflexions sobre el Mestre i que, a mode de cloenda, farà un resum de les principals idees aportades.

Esperem que aquesta iniciativa us engresqui a subscriure-us al nostre blog i a conèixer una mica millor la figura d’aquest eminent home de ciència, lluitador i compromès, que feu possible que, des de finals dels anys 30 del segle passat, el català pogués ser ensenyat a les universitats i a les escoles, i que, malgrat les dificultats amb què es va trobar –entre les quals la guerra i l’exili— no es va rendir mai. “No ens hem de deixar guanyar pel cansament, ni per la impaciència ni pel derrotisme”, ens deia el Mestre. Recordem aquestes paraules i no abandonem mai “ni la tasca ni l’esperança”.

 

Ona Domènech Bagaria

Directora del grau de Llengua i Literatura Catalanes

 

 

(Visited 7 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Blog del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.