DINÀMIQUES SOCIOLINGÜÍSTIQUES  EN ENTORNS EDUCATIUS

Organitza —
Grau de Llengua i Literatura Catalanes (UOC) i Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (CDL)

Lloc —
Seu del CDL ,
Rambla de Catalunya, 8, pral. (Barcelona). Tel. 93 317 04 28

Dies —
Dijous 19 d’abril i 3 de maig, a les 18 h

Inscripció—
L’activitat és gratuïta però cal inscriure’s en aquest enllaç.

parlen els experts 2018 uoc llengua i literatura catalanes

 

Programa


Dijous, 19 d’abril de 2018, 18.00 h

Les trajectòries lingüístiques dels nous parlants de català (Joan Pujolar i Maite Puigdevall)

L’objectiu de la sessió és presentar els resultats de les recerques sobre nous parlants de català que els dos professors porten a terme. Considerem nous parlants els parlants no nadius de llengües o varietats locals en diferents contextos, o sigui, els parlants que no l’han après en família, sinó al llarg de la seva trajectòria vital en la segona socialització, sigui en contextos formals o educatius, o informalment en comunitat. Ens preguntem qui són i com són les trajectòries lingüístiques d’aquests parlants. En quin moment de la seva vida i com van incorporar el català en el seu repertori lingüístic. Veurem que les llengües es poden adoptar en moments de canvi vital, per exemple en el pas de l’escola a l’institut, de l’institut a la universitat o a la feina, així com en el moment de construir una família.

Joan Pujolar és llicenciat en Filologia catalana i en Filologia anglogermànica per la Universitat Autònoma de Barcelona; màster en Estudis Lingüístics i doctor per la Universitat de Lancaster (Regne Unit). Actualment és professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i director del programa de Doctorat en Societat de la Informació i el coneixement. També és membre del grup de recerca “ Identi.cat: llengua, cultura i identitat en l’era global.” La seva investigació es focalitza en els usos lingüístics i la seva significació en els processos de construcció d’identitats i les seves implicacions per a l’accés a recursos simbòlics i econòmics. Ha fet estudis sobre l’ús del català entre els joves, entre immigrats i en el món econòmic, així com sobre temes de multilingüisme i gènere. Actualment és el director de NEOPHON II, un projecte de recerca sobre “nous parlants”, això és, sobre les persones que utilitzen de forma habitual llengües de les quals no són parlants nadius. Des de 2013 és president de la Societat Catalana de Sociolingüística.
Maite Puigdevall és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Girona; màster en Estudis Etnològics Gal·lesos i doctora per la Universitat de Cardiff (País de Gal·les). Actualment és professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. També és membre del grup de recerca “Identi-cat:  llengua, cultura i identitat en l’era global”. Les seves àrees d’interès són la sociolingüística, i la política i planificació lingüístiques, més concretament: llengua i identitat; llengua i turisme; llengua i immigració; nous parlants de llengües minoritàries i polítiques lingüístiques de Gal·les i de Catalunya. Actualment també participa en el projecte de recerca NEOPHON II sobre “nous parlants”.


Dijous, 3 de maig de 2018, 18.00 h

Llengües i educació a Catalunya i al País Valencià: les veus de l’estudiantat (Avel·lí Flors-Mas)

La noció de polítiques lingüístiques sol evocar un conjunt d’intervencions planificades des dels poders públics, vehiculades de dalt a baix i a les quals els ciutadans-parlants “adaptem” la nostra conducta. En canvi, aquesta sessió posa de relleu l’existència de diferents actors que, més enllà de les agències governamentals, intervenen en el desplegament sobre el terreny de les polítiques lingüístiques, en un intent de ressaltar l’agència dels parlants. La presentació es basa en els discursos sobre els usos lingüístics a les aules dels adolescents, en el seu rol d’estudiants; i es pregunta en quina mesura les pràctiques que reporten serveixen per a reproduir o, al contrari, per a qüestionar i resistir els objectius de les polítiques lingüístiques educatives a Catalunya i el País Valencià. Hi tractarem qüestions com ara: hi ha discrepàncies entre el disseny d’aquestes polítiques i la gestió lingüística de l’aula? Si n’hi ha, quins actors en són responsables (professors, estudiants…)? Com es posicionen els diferents actors enfront d’aquestes discrepàncies? (Tracten d’intervenir-hi? Amb quins procediments?). I, més en general, quins efectes tenen els usos lingüístics resultants sobre la percepció de competència i de «permís social» per a l’ús del català entre els estudiants? Per a respondre aquestes preguntes, la sessió es basa en els materials de la tesi Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians, defensada recentment.

Avel·lí Flors-Mas és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona; màster en Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat Autònoma de Barcelona; i doctor en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes per la UB. Actualment és investigador del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB (CUSC-UB), col·labora amb el grup de recerca IdentiCat de la UOC i estudia el màster de formació del professorat de secundària a la UB. Anteriorment ha participat, com a becari predoctoral, en el projecte NEOPHON de la UOC i en la Xarxa COST sobre nous parlants en una Europa multilingüe. Els seus camps d’interès són la sociolingüística i les polítiques lingüístiques (especialment en educació), i la seua recerca s’ha concentrat en la intersecció entre usos lingüístics i construcció d’identitats socials i lingüístiques entre adolescents.


 

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail