El 12 de juliol de 1959 moria als 65 anys Carles Riba, poeta, traductor, crític literari, traductor i acadèmic. Des del Grau de Llengua i literatura catalanes UOC fem un recorregut per la seva vida i poesia a LletrA i en el seu record destaquem el Llibre primer d’Estances (1919), poemes a la primera etapa (fins al 1922) que pot ser qualificada de noucentista en un cert sentit orsià i posa de manifest una voluntat introspectiva i d’anàlisi de la vida moral profunda. 

Llibre primer d’Estances 

[1]
T’ha enquimerat la gràcia fugitiva
d’un desig i ara ets deserta, oh ment.
Ai soledat sense dolç pensament
i foll traüt sense paraula viva!
Però ¿què hi fa, si dins el teu oblit
la inquietud pregonament perdura?
Encara el goig sobre la carn s’atura,
duent l’anunci d’algun cant no dit.
I ell és el foc sagrat que et perpetua
damunt les cendres del desolament;
no vulguis calma en ton oblit, oh ment,
oh folla que has gosat mirar-te nua.
[42]
Tènuement mon cant declina:
els mots són tendres i perfets;
mes, febre viva, tu no hi ets,
tu ja no hi ets, joia divina.
La blava coma ponentina
escondí el flam etern del sol;
mes fins que venci el negre dol
un llarg reflex ens il.lumina.
No per morir, joia divina:
sota l’or tímid d’un estel
jo esperaré el retorn fidel
del cant roent que ara declina.
 
Podeu llegir la seva poesia a LletrA, portal de literatura catalana a Internet. 
Facebooktwitterpinterestlinkedinmail