Judith Vidal Gallego

Graduada en Llengua i Literatura Catalanes per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Usos normatius i usos reals d’algunes combinacions binàries de pronoms clítics de tercera persona.

 

foto-jv_uocÉs molt probable que la majoria de lectors no parin massa compte a quina mena de combinacions pronominals troba als diaris o en les novel·les que llegeix, ni tampoc a si són les que s’escauen en relació als sintagmes que substitueixen. El mateix deu ocórrer amb els oients dels mitjans de comunicació orals, ja sigui ràdio o televisió. Però hi ha una minoria que potser sí que s’hi fixa, i jo, en concret, em vaig preguntar quin ús en feien, d’algunes combinacions binàries de pronoms clítics de tercera persona, periodistes i escriptors, els quals són models lingüístics reals de la majoria de catalanoparlants. En efecte, heu encertat!, en el meu estudi analitzo els usos reals de les incòmodes combinacions “la hi”, “li ho”, “li’n” o “els la”, entre d’altres, i les comparo amb els usos normatius a fi d’extreure’n conclusions.

Per a l’anàlisi comparativa, d’una banda, he seleccionat mitjans de comunicació que disposen de llibre d’estil (El Periódico, La Vanguardia, Vilaweb i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), i, de l’altra, set novel·les escrites en català i set novel·les traduïdes al català. L’obtenció de dades analitzades en els mitjans de comunicació i en la literatura catalana actual s’ha basat en un corpus textual i oral revisat de forma manual: he analitzat poc més de 800 articles periodístics i gairebé 5.400 minuts de programes audiovisuals, a més de les catorze novel·les publicades a partir de l’any 2000. Si algú té curiositat de conèixer els resultats, pot consultar el treball al Repositori O2.

Aquest treball és fruit d’anys i panys d’estudi —en el meu cas han estat gairebé deu anys!—. Un estudi que a ca la UOC implica grans dosis de curiositat, de força de voluntat i d’autogestió, acompanyades d’un aprenentatge guiat, i amanides amb lectures i més lectures, sovint amb debats trepidants i enriquidors, amb “PAC(s) de setmana” a contrarellotge i amb hores de reflexió que t’envaeixen el son. No seria gaire diferent d’estudiar en una universitat presencial, però ho és! Traspassar i afrontar la virtualitat ens fa estudiants diferents i docents diferents, especialment quan el que ens uneix és l’estudi de la llengua i la literatura.

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail