Charles Wright Mills és qui va popularitzar l’ús de l’expressió “imaginació sociològica”

 La mirada sociològica, com a escrutini racional, crític i desemmascarador de la nostra vida en comú, es comença a conformar amb l’adveniment de la modernitat. La mateixa idea de “societat” com a diferenciada de l’Església, i fins i tot de l’Estat, era abans inexistent. Amb el canvi de mentalitat que cristal·litza en la Il·lustració al segle XVIII es va estenent la idea de desenvolupar una mirada racional, crítica i científica a la nostra experiència amb els altres, a la nostra “societat”, que és el que fa la sociologia. Avui dia, no obstant, per la majoria de la població no és fàcil saber què és exactament la sociologia, fins al punt que es confon sovint amb la filantropia, la reforma social o les enquestes. L’assignatura Sociologia General, del Grau en Llengua i literatura catalanes, vol ser una invitació a aquesta ciència social que, lluny d’intentar oferir una mirada comprensiva a la seva història i el seu present, ajudi a conèixer què és i què fa la sociologia i aporti eines per entendre els fonaments històrics i teòrics del que sovint s’anomena imaginació sociològica.


El punt de partida és el convenciment que la sociologia pot proporcionar una manera de comprendre la llengua com a fet social i de la literatura com a eina per a representar i observar “el gran teatre del món”, amb les regles i les estructures que el fan funcionar tal com és. Per això treballarem no només amb textos i materials sociològics, sinó també literaris i sociolingüístics. Cada vegada més som conscients que els usos i els aprenentatges lingüístics estan influïts per factors socials, que tenen a veure amb les posicions socials dels individus. La pertinença a un grup social comporta, doncs, una manera d’entendre i de viure la cultura, així com la producció de diferents expressions lingüístiques. La manera com queden posicionades aquests diferents expressions lingüístiques i culturals no són més que manifestacions de com les regles del joc social intervenen en la configuració del panorama cultural. La literatura és alhora producte i expressió d’aquests fonaments socials. És també una mirada cap a la societat, a través de la construcció de retrats socials. I està alhora influïda pels condicionants socials de la producció literària. Per tot això, aquesta introducció a la perspectiva sociològica proporciona eines adequades per a la interpretació dels fets lingüístics i per a la interpretació de la literatura com una forma de representació de la realitat social.

L’assignatura treballa en quatre direccions:

1) adquirir les eines conceptuals per entendre i analitzar el funcionament de la societat i de la manera com l’ésser humà hi és integrat.
La sociologia ens proporciona unes fantàstiques eines teòriques, conceptuals i metodològiques per pensar, estudiar i analitzar la dialèctica entre individu i societat més enllà del sentit comú. Gràcies a conceptes sociològics clau com control social, etiquetatge, normalitat, classe social, socialització, rol, institució social i molts altres que treballem a l’assignatura, treballarem una mirada que desemmascara allò que s’amaga darrera el que donem per descomptat, i que per tant va trontollar les versions “oficials” de la realitat. Ens ajuda a entendre la societat, és a dir, la nostra experiència amb els altres, de manera que copsem com la nostra biografia individual és indestriable de la història i les estructures socials en les quals s’insereix.

2) conèixer les principals aportacions dels clàssics de la disciplina per comprendre l’adveniment de la modernitat;

El segon objectiu és conèixer les principals aportacions dels clàssics. Aquí descobrim que no és només que el daltabaix produït per la modernització ens obligui a pensar allò que abans donàvem per descomptat, sinó que a més aquests canvis van lligats a una nova mirada a la natura i, també, a la societat. Per aprofundir en el desenvolupament d’aquesta perspectiva ens endinsem en quatre dels grans clàssics de la sociologia (Comte, Marx, Durkheim i Weber), tant per conèixer la seva manera d’entendre la sociologia com la seva interpretació sobre l’adveniment de la modernitat.

3) analitzar el paper de la llengua en la societat, en el procés de construcció de la identitat nacional;

La tercera línia de treball consisteix en utilitzar les eines sociològiques per analitzar el paper de la llengua en la societat, i més específicament la seva importància en el procés de construcció de les identitats nacionals. Aquí veureu com la imaginació sociològica ens ajudar a mirar la realitat social d’una altra manera que, sense dubte, ens enriqueix tant com ens qüestiona el que pensàvem prèviament.

4) pensar el món contemporani, anomenat per alguns de la postmodernitat, mitjançant els coneixements treballats al llarg de l’assignatura.
El darrer objectiu de l’assignatura consisteix a fer un tast de les maneres com la sociologia ens ajuda a pensar el món contemporani. Ens aturarem a utilitzar les eines de la disciplina per discutir els canvis socials més recents que alguns pensadors anomenen “postmodernitat”.


Vídeo de l’assignatura per clarificar la relació entre els conceptes de normalitat, desviació, etiquetatge, control social i poder. 

 

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail