Potser estem massa acostumats a veure el món amb els ulls de la llengua que parlem, i per això podem arribar a pensar que hi ha coses masculines i femenines, segons si la paraula que les designa acaba o no en a. Però si fóssim parlants de dyirbal afegiríem al mot un so (o lletra) en funció de si la cosa és potencialment perillosa o no ho és; o de si es tracta d’un vegetal comestible.
Tendim a pensar que les llengües són molt diferents entre sí; i ho són, sobretot pel que fa al lèxic, però també semblen tallades pel mateix patró. Comptant totes les llengües, de paraules diferents n’hi ha milions, però les estratègies diferents que empren per a comunicar no són gaires; per això totes es poden traduir entre sí. I això és el que aprenem amb la tipologia lingüística. 
Ningú no es pot fer càrrec realment del que hi ha dins d’una llengua fins que no llegeix una mica sobre tipologia. De la mateixa manera que ningú no es pot considerar lingüista si no coneix com a mínim les bases d’aquest saber, de saber com funcionen les llengües. I aquest és precisament el subtítol de l’obra de Joan-Carles Ruiz, professor de lingüística general de la Universitat Jaume I de Castelló.
Tipologia lingüística. Com funcionen les llengües del món es fa servir com a manual a l’assignatura del mateix nom, de la UOC. El llibre explica de manera clara i amb profusió d’exemples quines són les estratègies comunes a totes o a determinades famílies de llengües per a expressar conceptes com el temps, el nombre, qui fa què, què volem destacar del que diem, o com és que ho sabem (si és que ho sabem).

 

Per exemple, el tariana, una llengua de l’Amazònia, té una terminació diferent per als verbs en funció de si el que estem dient ho sabem perquè ho hem vist o perquè ho hem sentit a dir. És només un exemple, i no l’hem pas de considerar massa exòtic, ja que d’una manera similar en català tenim terminacions que indiquen si el fet de què parlem és real o és hipotètic: les dels modes verbals indicatiu i subjuntiu, respectivament.
Tipologia lingüística. Com funcionen les llengües del món s’organitza en sis capítols. Al primer es presenten els objectius de la disciplina i les diferents maneres de classificar les llengües. El segon introdueix de manera clara els conceptes necessaris per a endinsar-nos en la matèria, molts dels quals ja ens resulten familiars per la gramàtica de la llengua (o llengües) que coneixem, però altres ens poden semblar sorprenentment nous. Els quatre capítols restants es dediquen, respectivament, a l’estructura dels nominals (gènere, qualificació, possessió…), a les funcions de les oracions (perspectiva, focus…), a les seves funcions semàntiques (negació, expressió del temps, de la completesa de l’acció…) i a la composició del relat dels esdeveniments. En cada capítol l’autor ens suggereix bibliografia bàsica per saber-ne més i bibliografia més especialitzada per a aprofundir-hi. L’obra també disposa d’un glossari de termes que resulta molt útil per seguir-ne els arguments i un apèndix amb dades del centenar de llengües que s’hi esmenten.
En resum, Tipologia lingüística. Com funcionen les llengües del món és una obra molt adequada per iniciar-se en l’entrellat de les llengües, per saber què tenen de comú i de diferent i quines estratègies empren per a assolir un mateix objectiu: la comunicació entre les persones. Alhora, és un manual universitari introductori, complet i ben estructurat d’una disciplina imprescindible per a esdevenir un lingüista complet: la tipologia lingüística.

Salvador Climent

Professor dels Estudis d’Arts i Humanitats 

Universitat Oberta de Catalunya

REFERÈNCIA

Ruiz, Joan-Carles. (2014) Tipologia lingüística. Com funcionen les llengües del món. Barcelona:

Editorial UOC. ISBN 978-84-9064-184-2

Més informació 

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail