Photo by scannerFM/CC BY 

Al llarg dels dos darrers segles, els termes «cultura popular» i «cultura tradicional» han assolit una importància cabdal en l’estudi de les societats modernes. Tant en l’àmbit occidental, en general, com en el context català en particular, per comprendre els fenòmens culturals cal tenir en compte, especialment des de la consolidació de les societats liberals burgeses, la complexitat que aporten les manifestacions populars i tradicionals al fet cultural.
 
Aquesta complexitat fa que resulti molt útil replantejar termes com «cultura», «tradició», «popularitat», «folklore», etc., ja que la clarificació conceptual ajuda a comprendre el vincle, l’articulació i el debat constant que s’estableix entre  allò que és tradicional i allò que és anomenat modern en les identitats culturals contemporànies.
 
Societat Coral Euterpe (1894)Domini públic
En l’assignatura Cultures populars i cultures tradicionalsdel Màster d’Estudis Catalans s’analitzen críticament alguns fenòmens i manifestacions culturals que abasten des de la sardana a la música electrònica, de les societats corals d’obrers del segle XIX a la Nova Cançó i al fenomen Oh, happy day, dels toros als castellers i els esbarts dansaires, etc. Per a abordar la comprensió dels textos teòrics i per a dur a terme les anàlisis de casos pertinents serà necessari mostrar les diferències entre «cultura popular» i «cultura tradicional» en els contextos català i anglosaxó i, alhora, abordar la seva importància en relació amb aspectes com la modernitat, la identitat nacional, la democràcia, les desigualtats socials o la globalització, entre altres.
L’assignatura també es pot cursar lliurement a través de l’@teneu.

Professor del Grau de Llengua i Literatura Catalanes i del Màster Universitari d’Estudis Catalans de la UOC

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail