Foto: Josep M. Oliveras (Revista de Girona209, 2001)

El dia 29 de març va morir el capellà, professor i investigador Modest Prats, historiador de la llengua catalana, professor i “pare” d’una generació de filòlegs sortits de les aules gironines i impulsor de la mateixa institució universitària gironina, a més de persona compromesa amb el país i amb la gent com a rector de parròquia i com a intel·lectual i element actiu de la vida cultural i eclesial. Des del programa de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, volem recordar la seva figura i la seva obra.

Parlar de Modest Prats és parlar d’un nom conegut pels filòlegs. Els estudiants de llengua i literatura catalanes no poden pas passar sense llegir les seves contribucions a la història interna i externa de la llengua catalana (els dos volums, de 1982 i 1996, realitzats junt amb Josep M. Nadal o les seves aportacions en jornades i congressos sobre la predicació en català a l’edat moderna o sobre l’enfocament del segle XVIII), així com de les seves reflexions sobre el futur de l’ús social de la llengua catalana i les dificultats en què aquesta ha de viure (junt amb August Rafanell i Albert Rossich, El futur de la llengua catalana, 1991). El seus treballs representen una etapa clau en l’anàlisi i la reflexió sobre aquestes temàtiques acadèmiques i socials, i sens dubte han de ser coneguts i problematitzats, si escau, pels qui es formen en llengua i cultura catalanes.

Per molts motius Prats –malauradament de fa un parell o tres d’anys relegat per l’alzheimer– ha estat una figura intel·lectual rellevant del món acadèmic i cultural del país, i la seva obra i les seves contribucions de caràcter molt divers, més enllà de l’entorn gironí immediat, han tingut una repercussió d’ordre general.

Pel que fa a la seva trajectòria, recordem que Modest Prats i Domingo (Castelló d’Empúries 1936 – Girona 2014) va fer estudis eclesiàstics al seminari de Girona i es va ordenar de sacerdot el 1959. També va estudiar Romàniques a la Universitat de Barcelona. Entre 1960 i 1990 fou professor del seminari de Girona, on exercí diversos càrrecs. Els anys 1966-1968 obté la llicenciatura en Teologia a la Universitat Pontifícia Lateranense de Roma i amplia estudis a l’Institut Catòlic de París. Fou destinat com a vicari o administrador a diverses parròquies i ja com a rector a la de Medinyà, on passà més anys (1977-2002), i darrerament a Santa Susanna del Mercadal, de la ciutat de Girona (2002-2009). El 1995 assistí al Concili Provincial Tarraconense,on feu aportacions de relleu.

En el darrer període de la dictadura franquista la seva defensa valenta dels drets humans li valgué sancions i multes. Igualment treballà a favor de la llengua i la cultura catalanes i, en la transició, s’implicà en l’acció institucional com a delegat de cultura de la Generalitat a Girona. Participà en la implantació d’estudis universitaris a Girona i en el posterior impuls vers la creació de la Universitat de Girona, on fou professor durant diversos cursos i creà “escola”.

Més enllà de la faceta com a professor i investigador, Modest Prats ha estat també traductor (Fedra, de J. Racine, 1999) i autor de múltiples articles, reflexions, meditacions, conferències i intervencions diverses; les de caràcter més acadèmic han estat recollides en el volum Engrunes i retalls. Escrits de llengua i de cultura catalanes (2009), a cura de Francesc Feliu, mentre en Les homilies de Medinyà (2011) el seu amic Salomó Marquès aplegà sermons i homilies tant sobre qüestions religioses com cíviques i ètiques en general. La seva veu ha estat sempre, en totes les qüestions i en tots els moments, clara, potent intel·lectualment i físicament, incisiva, orientadora.

No podem oblidar, finalment, les seves participacions radiofòniques, magistrals i divertides, sobre futbol, tradicions religioses, literatura o temàtiques molt variades, en programes de Catalunya Ràdio conduïts, en etapes força distants l’una de l’altra, per Jordi Vendrell o per Xavier Grasset.

En l’àmbit gironí Modest Prats fou membre de la institució de recerca Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i des del 2005 era també membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Reposi en pau.

Narcís Figueras (professor de la UOC) 

Per saber-ne més:

Entre les diverses entrevistes que se li han fet al llarg dels anys, podeu veure aquí la que li fa fer Josep M. Muñoz el 2009 a L’Avenç.
http://www.iec.cat/butlleti/anterior/galera/2005/061305Membres_modest.htm 
http://www.vilaweb.cat/noticia/4182354/20140330/mort-modest-prats-capella-savi-girona.html
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2014/03/30/mor-filoleg-teoleg-modest-prats/662994.html
http://www.nuvol.com/opinio/modest-prats-in-memoriam/

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail