Seminari d’Estudis Catalans

5 de març de 2014

El Seminari d’Estudis Catalans del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC està a mig camí entre un curs normal i un treball final de grau. És de caire monogràfic i cada semestre es dedica a un tema específic diferent. Això permet d’estudiar qualsevol aspecte dels estudis de llengua i literatura d’una forma més aprofundida del que és habitual en els cursos convencionals. És per això que el Seminari d’Estudis Catalans permet de desenvolupar competències avançades, això és, la capacitat de documentar-se un mateix sobre una qüestió i també la capacitat de desenvolupar l’esperit crític i de qüestionar els coneixements existents sobre la temàtica estudiada.

La programació prevista per als propers tres semestres és la següent:

Novel·la i ciutat 
Primavera 2014 
Professorat: Neus Rotger i Àlex Matas Pons 

L’assignatura convida l’alumne a l’anàlisi de la representació literària de les grans ciutats modernes i, en particular, a l’anàlisi de la representació de la ciutat de Barcelona. Aquest plantejament permetrà a l’estudiant endinsar-se en la literatura moderna mitjançant alguns dels seus autors més rellevants, però també farà possible el descobriment de figures menys conegudes que van emprar gèneres o modalitats marginals, com per exemple els primers assaigs periodístics d’Addison a Londres, els esbossos literaris de Mercier a París o les passejades literàries de Franz Hessel a la ciutat de Berlín, ara ja en el segle XX.

L’estudi de la tradició literària de la modernitat (complementat amb l’estudi dels grans autors de la crítica de la cultura urbana –Raymond Williams i Walter Benjamin– i la teoria literària dedicada expressament a les ciutats com a espai semiòtic –M. Foucault i R. Barthes–) permetrà encabir Barcelona, i els autors catalans en general, dins la geografia literària internacional i analitzar críticament la seva especificitat. La Barcelona racionalista de Cerdà, la Barcelona modernista de l’art i l’arquitectura o la Barcelona política eminentment anarquista fan visible com la modernitat és sobretot un espai on conviuen simultàniament diversos discursos i diferents imaginaris socials en disputa, que lluiten per fer-se càrrec del poder. D’aquesta manera la reflexió crítica sobre la Barcelona literària no només conduirà cap a la inevitable polèmica sobre quines han estat les grans novel∙les de Barcelona, sinó que també permetrà valorar la literatura catalana contemporània en conjunt en funció de quin ha estat el paper que hi ha jugat el gran fenomen cultural de la ciutat.

La poesia catalana moderna en vint poemes i un manifest 
Tardor 2014 
Professorat: Jaume Subirana 

La poesia catalana del segle XX és un veritable prodigi amb multitud d’autors i estils de vegades enfrontats però que poden ser vistos i interpretats com un gran discurs coral i en bona part també com un exercici exitós de socialització literària. En aquest curs en plantejarem una visió general a partir de la lectura i anàlisi d’una selecció de poemes coneguts i reconeguts per diferents raons, amb especial atenció al que cada un d’ells aporta al gènere i al que podríem dir-ne els moments clau de ruptura i evolució de la literatura catalana moderna.

La base del seminari és el comentari de text, poema per poema, de “La pàtria” i el “Virolai” a les noves retòriques que representen Ferrater, Vinyoli, Brossa, Gimferrer o Casasses, passant per peces tan conegudes com l’“Oda a Espanya”, el “Manifest groc”, les “Corrandes d’exili” o “Inici de càntic en el temple”.

Història de la lingüística 
Primavera 2015 
Professorat: Salvador Climent 

Des de l’antiga Babilònia i l’Índia i la Grècia clàssiques fins a l’eclosió de la ciència lingüística al segle XX, passant per l’edat mitjana i l’època colonial, l’home ha maldat per descriure els llenguatges, comparar-los, cercar-ne els orígens o analitzar-los des de diferents punts de vista.

Panini, Plató, Aristòtil, Dante, von Humboldt, de Saussure, Jakobson, Sapir, Chomsky, Lakoff… no es pot ser un lingüista complet sense conèixer la història de la disciplina.

L’objectiu d’aquest seminari és que l’estudiant assoleixi una comprensió global de les línies d’avenç en l’estudi del llenguatge al llarg de tota la història, i a partir d’aquí s’endinsi més en un autor, moviment, tema o període que li hagi interessat especialment.

Dret lingüístic i drets lingüístics 
Tardor 2015
Professorat: Maite Puigdevall i Miquel Strubell 

La creació dels estats nació a Europa i la necessitat d’aquests de cohesionar la seva població, que en molts d’aquests estats era lingüísticament diversa, va significar en la majoria dels casos la imposició d’una llengua d’estat per damunt de les altres. En aquest marc les obligacions lingüístiques dels ciutadans i les institucions es van començar a regular de manera explícita a través de lleis i dictats en molts àmbits de la vida d’aquest ciutadans i molt preeminentment en els sistemes educatius. Com veurem, amb l’eclosió dels moviments de reivindicació dels drets lingüístics dels parlants de diverses llengües minoritzades durant el segon terç del segle XX es van començar a qüestionar els règims lingüístics existents i és així com es van anar establint noves regulacions per acomodar aquestes reivindicacions.

Als països de parla catalana, després de l’era franquista es va desenvolupar un model jurídicolingüístic propi –sovint qüestionat als tribunals, com veurem -que analitzarem, així com també les categories normatives diverses: llengua pròpia, llengua oficial, doble oficialitat, deure de coneixement, etc. També farem un cop d’ull als debats que darrerament estan proliferant al voltant de l’hipotètic règim lingüístic d’una Catalunya independent. Finalment analitzarem els drets lingüístics en altres països europeus així com els instruments internacionals de protecció dels drets lingüístic com la Carta Europea per a les llengües regional o minoritàries o el Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals.

(Visited 10 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Blog del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.
Etiquetes
Comentaris
Deixa un comentari