Introducció a la Literatura Europea

27 de febrer de 2014

La idea d’una “literatura europea” suscita diversos interrogants, molt valuosos a l’hora de pensar la nostra relació amb la cultura del passat. Què és el que tenen en comú les obres de Joanot Martorell, Cervantes, Montaigne, Voltaire, Dickens, Proust o Joyce? S’integren totes elles en una identitat literària comuna? I, si és així, quin és el sentit d’aquesta tradició a la qual va lligada, en major o menor grau, la constitució d’una determinada imatge d’Europa?

L’assignatura Introducció a la literatura europea del grau de Llengua i Literatura Catalanes i del grau d’Humanitats, que coordina la professora Neus Rotger, proposa l’anàlisi d’aquests interrogants a partir de l’estudi dels orígens de la literatura europea als darrers segles de l’Edat Mitjana. A través de la lectura atenta de la Chanson de Roland, de l’obra d’alguns dels millors trobadors occitans, amb especial atenció als cançoners de Guillem de Berguedà i de Cerverí de Girona, del mite de Tristany i de les històries dels cavallers de la Taula Rodona, es convida l’estudiant a pensar en la relació entre l’èpica medieval i la conformació d’un ideari col·lectiu, de caire nacional; a plantejar-se, seguint Denis de Rougemont, si l’amor, tal com el coneixem avui dia, va néixer al segle XII, en les cançons dels trobadors; o si els romans de Chrétien de Troyes poden ser qualificats, d’acord amb Carlos García Gual, com les primeres novel·les europees.

Quin abast té afirmar que la literatura europea neix als darrers segles de l’Edat Mitjana? En primer lloc, implica la creença en un moment inaugural, en un esclat d’una certa durada les conseqüències del qual, d’una o altra manera, són visibles encara al sistema literari europeu del present. Els textos que s’estudien en aquesta assignatura són al mateix temps remots i propers: és l’especial propietat, tan específica de la millor literatura medieval, de transmetre –tal com ho va qualificar Hans-Robert Jauss- una impressió simultània d’alteritat i de modernitat.

En segon lloc, convida a revisar allò que entenem per “literatura”, per tal d’adonar-nos que aquest concepte defuig definicions intemporals i definitives. Enfrontats als textos romànics medievals, podem pensar la literatura només en termes de discurs escrit? Quin paper van tenir els joglars en la transmissió de les obres de l’època? La Chanson de Roland és el mateix poema quan és recitat a la plaça d’un llogarret davant de gent de tota mena i condició que quan s’usa per esperonar uns guerrers abans d’una batalla? És comprensible el misteri litúrgic sense el marc que li brinden les esglésies? Avui dia, acostumats a una lectura silent i solitària, oblidem que els canals de difusió de les obres de creació han estat durant segles els de la cançó i la recitació musicada, els de la lectura en grup, situacions que sens dubte reforçarien els signes identitaris dels membres d’aquella comunitat d’oients o lectors.

Professors col·laboradors de l’assignatura:

Pau Gerez Alum és Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i Doctor en Història Medieval per la UNED. La seva línia de recerca fonamental en l’actualitat està orientada per una banda a l’anàlisi de les condicions de vida de la societat baixmedieval i, per l’altra, a la història de la mentalitat medieval, essent les obres literàries la seva principal font. 

Pablo Acosta García és doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, on va defensar una tesi en la qual analitzava el valor de la imatge en el “Mirouer des simples ames” de Marguerite Porete. D’aquesta mateixa obra ha editat els marginalia de les tradicions Continental Latina i Francesa (Brepols, 2017). Les seves publicacions s’han concentrat en l’anàlisi textual, la codificació literària de l’experiència i les relacions entre imatge i text. 

Gemma Pellissa Prades és investigadora postdoctoral al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona en el marc del programa Beatriu de Pinós de la Generalitat de Catalunya. S’ha especialitzat en literatura medieval i ha desenvolupat dos eixos de recerca: la ficció sentimental catalana del s. XV i la traducció de les Metamorfosis d’Ovidi per Francesc Alegre en el marc de la recepció del poema llatí en les llengües vernacles europees durant l’Edat Mitjana. Anteriorment, ha estat investigadora a Harvard (2014-2016) i ha realitzat una estada de recerca al Warburg Institute de Londres (2011-2012).

(Visited 19 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Blog del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.
Etiquetes
Comentaris
Deixa un comentari