A l’assignatura “La immigració en els discursos sobre la identitat catalana” del Màster d’Estudis Catalans ens proposem resseguir quina ha estat i és la manera en què els discursos sobre la identitat catalana fan front a la qüestió migratòria. En relació a la conformació de la identitat catalana, la qüestió migratòria ha esdevingut un tema objecte de preocupació i de confrontació intel·lectual i ideològica des de començaments del segle XX i especialment des dels anys 30, coincidint amb l’arribada de grans contingents de treballadors provinents de la resta d’Espanya. Els anys 50 i 60 es reactiva el debat amb l’arribada massiva de treballadors provinents sobretot del sud d’Espanya, i durant la primera dècada del segle XXI pren noves formulacions, tot coincidint amb la incorporació al país d’un percentatge considerable de persones d’origen estranger.

El paper de la immigració en els discursos sobre la identitat catalana assumeix preceptes i legitimacions presents a molts d’altres països. Alhora, però, és objecte de girs singulars. Aquesta singularitat té a veure, sobretot, amb tres qüestions. En primer lloc, és deutora de les particularitats de la construcció de la identitat nacional catalana, marcada irremeiablement i des de bon començament pels constants conflictes de reconeixement i de posicionament en el marc institucional d’Espanya. En segon lloc, són uns discursos modulats per la intensitat i morfologia dels processos immigratoris que s’han viscut a Catalunya, i molt especialment per la procedència espanyola dels grans contingents d’immigrants que arriben a Catalunya al llarg del segle XX, en una posició ambigua, a mig camí entre allò que s’ha anomenat immigració interna i externa. Finalment, els relats sobre la immigració estan vinculats (o potser no?) a les fórmules de gestió política (o la seva inexistència) de la incorporació de les persones nouvingudes a la societat catalana.

L’assignatura “La immigració en els discursos sobre la identitat catalana” està organitzada en tres grans unitats. La primera la dedicarem a indagar en els elements infraestructurals i teòrics que ens han d’ajudar a contextualitzar com s’ha abordat “el problema de la immigració” en la construcció de la catalanitat. En aquest sentit, adquirirem les eines conceptuals i analítiques que ens serveixin per desllorigar els discursos sobre la immigració; observarem amb cert deteniment els processos migratoris que han esdevingut a Catalunya en els darrers cent anys; i observarem algunes de les particularitats de les polítiques que intervenen directament sobre el fet migratori. En la segona unitat farem un repàs històric a les principals veus i controvèrsies que s’han succeït en els camps acadèmic i polític sobre l’encaix de la immigració en la catalanitat. Finalment, en la tercera unitat reflexionarem sobre com en alguns dels camps de la producció cultural (des de la literatura fins a la producció mediàtica) es fa referència al fet migratori i, de forma implícita o explícita, a la seva incorporació a la catalanitat.

En tot plegat tindrem presents les veus que sorgeixen d’aquelles posicions en les quals la catalanitat es dóna per descomptada —i tot sovint es veu amenaçada—, com aquelles altres que lluiten per ser reconegudes com a legítimes o que, altrament, apel·len a la catalanitat d’aquells a qui (presumptament) no se’ls reconeix aquest estatus.

Aquesta assignatura, que s’inscriu dins del Màster d’Estudis Catalans de la UOC, també es pot cursar lliurement a través de l’Ateneu.

Isaac Gonzàlez 
Professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail