La sintaxi és la part de la gramàtica que centra la seva atenció en l’oració. Es tracta d’una disciplina complexa però apassionant. Tot i l’aparent facilitat amb què els parlants construïm les oracions, descriure com feim aquesta tasca no és senzill. La sintaxi, juntament amb la morfologia, té com a objectiu precisament descriure el funcionament de la llengua i explicar per què les coses són així com són.
A l’assignatura Sintaxi catalanadel grau de Llengua i Literatura Catalanes, coordinada per la professora Marta Coll-Florit, s’analitzen les categories, les funcions i les construccions que permeten la comunicació mitjançant la combinació de sons i significats en la construcció d’oracions. A través dels diferents mòduls, elaborats per Maria Josep Cuenca, catedràtica d’universitat en el Departament de Filologia catalana de la Universitat de València, s’estudien tots aquests elements.
En el primer mòdul es posen les bases teòriques que s’utilitzaran al llarg del curs. En aquest sentit s’analitzen els principals conceptes a partir de dues teories de la lingüística cognitiva: la teoria del prototipus i la teoria del nivell bàsic. La idea principal de la teoria del prototipus és que les classes conceptuals no constitueixen compartiments estancs, clarament diferenciats, sinó que hi ha gradació en el pas d’una a l’altra. Això és fàcilment comprovable si observam conceptes tradicionals de l’anàlisi sintàctica. Per exemple, tots recordam que el subjecte sovint es defineix com l’element que fa l’acció verbal. Aquesta definició és certa per als casos més prototípics del subjecte (En Joan ha comprat un pollastre), però no abasta tota la casuística que podem trobar, ja que la realitat demostra que hi ha subjectes que no responen a aquesta definició (Na Maria s’ha enamorat de la seva néta).
Aquest marc conceptual s’aplica, en la resta dels mòduls, a les diferents categories i funcions. Així, en el mòdul dedicat a les funcions gramaticals s’analitzen les principals funcions oracionals (subjecte, CD, CI, CRV, CC, atribut i complement predicatiu, tots ells conceptes que ens són molt familiars). En els dos següents mòduls s’analitzen, des d’aquesta perspectiva teòrica, les diferents categories (nominals –nom, adjectiu, determinant i quantificador– o no nominals –verb, preposició, nexe i adverbi–). El curs acaba amb un mòdul dedicat a l’oració, la unitat màxima de la sintaxi. S’hi diferencia aquest concepte del de clàusula i del de fragment, i s’analitza el d’oració composta. En aquest sentit s’estableixen els criteris per caracteritzar les oracions compostes en tres tipus: coordinades, subordinades i interordinades.
La sintaxi no acaba amb els conceptes treballats a Sintaxi catalana, però a l’assignatura es posen les bases necessàries perquè qualsevol graduat en llengua catalana adquireixi un coneixement que li permeti un molt bon domini de la llengua, un domini necessari per exercir qualsevol de les professions relacionades amb la llengua o per aprofundir-hi més endavant en altres estudis de postgrau.
El consultor de Sintaxi catalana és Bartomeu Abrines. En Bartomeu es va llicenciar en Filologia catalana a la mateixa UOC, després de llicenciar-se en Pedagogia per la Universitat de les Illes Balears. Va fer els cursos de doctorat a la UAB i ara està en procés de redacció de la seva tesi doctoral. Treballa com a professor de secundària i batxillerat en un institut de les Illes i col·labora també amb la UIB com a professor del Màster de Formació del Professorat (de què és coordinador acadèmic en l’especialitat de llengua catalana i llengua castellana). És professor també dels cursos del Pla de reciclatge i de formació lingüística i cultural de l’ICE de la UIB (i va ser coordinador docent d’aquest Pla des del 2010 fins al 2012).
Ha col·laborat en l’edició de diferents llibres de text i d’algunes publicacions i articles sobre didàctica de la llengua. Potser la més representativa és Paraules. Multiculturalitat a les aules i ensenyament de la llengua (publicat per la UIB en 2005). A partir de la seva memòria d’investigació dels cursos de doctorat ha publicat a la revista Caplletra (2011, núm. 50) l’article “Els verbs de canvi d’estat en català: la participació en l’alternança causativa”.
En Bartomeu considera que haver estudiat a la mateix UOC l’ha ajudat enormement des que ha començat la tasca de consultor.
Facebooktwitterpinterestlinkedinmail