Tal com escriu Francesc Parcerisas en el seu llibre Sense mans[1], la traducció és una forma de màgia. Certament, podem percebre l’art de traduir com un fenomen extraordinari. I, en part, va ser la fascinació per la vessant impenetrable del procés de traducció allò que em va empènyer a escollir un treball de recerca de l’àmbit de la lingüística aplicada a la traducció.
Keep on moving from English to Catalan: el determinisme lingüístic en la traducció del moviment tracta d’establir, a partir de la tipologia lingüística, les diferències en la construcció de les expressions de moviment de l’anglès i el català. Resumint, es parteix de la hipòtesi que en funció de l’origen de la llengua, s’apliquen solucions diferents a problemes lingüístics determinats que sorgeixen a l’hora de traduir un discurs. I aquesta empresa que d’entrada pot semblar feixuga, ja que implica l’anàlisi contrastiva dels verbs de moviment que apareixen al capítol sisè “Out of the frying-pan into the fire” (“Fugir del foc i caure a les brases”) de la novel·la The Hobbit or there and back again de J. R. R. Tolkien (El hòbbit o viatge d’anada i tornada, traduïda per Francesc Parcerisas), acaba esdevenint una tasca engrescadora en harmonia amb l’aventura fantàstica que viuen els personatges de Tolkien.

A més a més, he d’afegir que un altre fet incitador a l’hora de tirar endavant aquest projecte és que no hi ha massa treballs de recerca comparatius de les construccions de moviment del parell anglès-català, cosa que li atorga rellevància i originalitat.
D’altra banda, encara que pugui semblar paradoxal, un dels trets primordials d’estudiar en un entorn virtual com la UOC és l’acompanyament. Bona part del temps aprenem en solitari, tot i així, sentim els companys, els consultors o el tutor ben propers. Sens dubte, les eines tecnològiques que la Universitat posa al nostre abast ens ho faciliten. Finalment, vull subratllar que a més de l’excel·lència dels coneixements i de la formació que rebem, la UOC ens proporciona unes habilitats quant a TIC d’acord amb l’era postmoderna que ens toca viure. És a dir, pertanyem a la societat de la informació.

 


[1]Parcerisas, F. (2013). Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció. Barcelona: Galàxia Gutenberg.  
Àngels Culell Ribalta
Llicenciada en Filologia catalana per la UOC
Facebooktwitterpinterestlinkedinmail