Seguim amb el recull d’experiències dels titulats de Fïlologia catalana i Llengua i literatura catalanes de la UOC en relació al seu Treball Final de Carrera, avui amb Maria del Pilar Castel. Enhorabona!

El meu treball final de carrera “Entre Fanny i Aloma.Personatges femenins en l’època de la represa de la novel·la (1923-1939)” neix d’una curiositat: la de voler saber quina mena de personatges femenins es van construir en sis de les obres catalanes més representatives de l’època del ressorgir de la novel·la com a gènere de prestigi al nostre país, en uns anys intensos tant en l’aspecte polític com en el social i, alhora, en un període d’importants canvis per a la vida de les dones.

El projecte –a banda d’aprofundir en el coneixement d’aquests personatges femenins en el seu conjunt– té l’interès afegit, doncs, d’intentar veure si els canvis que es produïen en la societat de l’època van tenir reflex, d’alguna forma, en els personatges de les novel·les estudiades, que són: Fanny, de Carles Soldevila; Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor; Teresa o la vida amorosa d’una dona, de Carme Montoriol; Vida privada, de Josep M. de Sagarra; Les algues roges, de M. Teresa Vernet i Aloma de Mercè Rodoreda. El fet que els autors siguin tres homes i tres dones m’ha permès, també, observar si el gènere de l’escriptor podia tenir alguna influència a l’hora d’enfocar o construir els relats. I no he volgut tancar el treball sense parar una mica d’atenció a la recepció d’aquestes obres, tant per part del públic com, i sobretot, dels crítics d’aquells anys.

Amb un estudi de caire literari enllesteixo la llicenciatura de Filologia catalana que vaig començar a la UOC, ara fa nou anys i mig, amb la intenció principal d’aprofundir els meus coneixements de llengua. Llavors, la meva idea era, en essència, poder aclarir dubtes lingüístics i respondre perquès que sovint se’m plantejaven. Al llarg d’aquests anys, potser no he trobat totes les solucions que volia, però sí que he pogut aprendre molts camins per anar-les buscant, i m’he anat aficionant cada cop més a la literatura.

He d’admetre que estudiar a la UOC enganxa i hi ha un seguit de mots que em vénen al cap quan algú em pregunta què cal per poder avançar en una universitat amb un entorn virtual: capacitat d’organització, disciplina, constància, força de voluntat… i una bona dosi d’il·lusió, un ingredient imprescindible per poder aconseguir unes fites que serien inabastables de forma presencial per a persones que tenim altres obligacions laborals o familiars.

Maria del Pilar Castel Soler 
Llicenciada en Filologia catalana per la UOC

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail