Enguany es graduaran 60 estudiants en Filologia i en Llengua i literatura catalanes a la UOC
El proper mes de setembre farà 15 anys que la UOC inicià la llicenciatura de Filologia catalana. Com en totes les universitats a distància, els estudiants segueixen els seus estudis més a poc a poc que en altres centres. És per això que, malgrat ser la universitat amb més matriculats d’aquests estudis, el ritme de graduats ha anat pujant lentament. Enguany han presentat i aprovat 60 estudiants els seus treballs de fi de carrera o de fi de grau. És una gran notícia, primer per a ells, que hi han dedicat molts esforços o moltes hores tretes de les que podrien haver dedicat a descansar, a treballar o a la família. Però també és una bona notícia per als professors i per a la UOC, que es consolida com un dels centres més importants de formació en estudis catalans.
Tot seguit, publiquem els títols d’una selecció de Treballs finals de carrera i de grau dels presentats durant el curs 2012-13, en què es pot apreciar la diversitat i profunditat d’interessos dels nous filòlegs.
Llengua i lingüística
|
|
Aina Monferrer Palmer
|
Les traduccions de la poesia de Vicent Andrés Estellés al castellà. Anàlisi contrastiva d’alguns aspectes de la traducció relacionats amb la semàntica cognitiva i amb la pragmaestilística
|
Laia Andres Garrigosa
|
La traducció català-castellà. Eines i recursos per al tractament del lèxic casteller
|
Assumpció Rehues Estivill
|
Converses en un espai de frontera dialectal. Estudi sobre la transició dialectal en les fronteres comarcals del Priorat i del Baix Camp
|
Núria Samsó Salvat
|
El parlar tarragoní de Maspujols: Punt de trobada entre el català oriental i l’occidental
|
Alícia Mansilla Lluís
|
Els manlleus de l’anglès en el català actual
|
Albert Tantinyà Calm
|
L’argot juvenil i el codi d’escriptura al web adolescents.cat
|
Mònica Cabré i Playà
|
Les oracions comparatives prototípiques en català. Estudi general i relació amb altres llengües romàniques
|
Jaume Casassas i Castellà
|
L’alternança per / per a davant d’infinitiu. Raons contraposades. Praxi i normativa (una qüestió de sintaxi normativa controvertida i actual)
|
Àngels Culell Ribalta
|
Keep on moving from English to Catalan: el determinisme lingüístic en la traducció del moviment
|
Antoni Rodríguez Morales
|
Interrogatives orientades en l’Ulisses de James Joyce
|
Anna Riera Pijoan
|
La llengua que som(s). Estudi dialectal audiovisual de la comarca de la Garrotxa
|
Aina Gallart Fos
|
Sogall: Descripció del parlar del Cabanyal
|
Marc Segura Oms
|
Ramon Miquel i Planas: la defensa de l’ortografia tradicional en la codificació del català contemporani
|
Carmina Ferré i Garriga
|
El llenguatge dels mitjans
|
Cultura i societat
|
|
Georgina Goberna
|
El pare en la cultura catalana moderna, una testa de vell en bronze?
|
Julián Monje Alonso
|
Zeni: la construcció d’un mite. Aproximació musical a Vals, de Francesc Trabal
|
Cristina Camarero Brú
|
Les aportacions de Lluís V. Aracil a la sociolingüística catalana
|
Catalina Massanet Ferrer
|
Troba el que cerques: Recursos de sociolingüística en línia
|
Xavi Parcerissa Pagador
|
L’ús social del català: Punts forts i punts febles. La Secció d’Institut Serra de Noet de Berga: Un cas concret sobre l’ús del català en un centre educatiu
|
Gemma Pardell Iglesias
|
L’explicació del canvi de llengua habitual d’una persona
|
Marga Sellarès Gutiérrez
|
Quina política lingüística per a una Catalunya independent?” Les representacions de la llengua catalana en la militància política catalanista
|
Sandra López Márquez
|
El blog i el wiki: eines digitals d’ensenyament-aprenentatge a les aules de llengua i literatura catalanes
|
Esther Pairó Malla
|
Narcís i l’altre de Jordi Pàmias: més enllà del mite.
|
Montserrat Domingo García
|
El Voluntariat Lingüístic a Andorra. Aprendre català en el si d’una parella lingüística: un projecte institucional i associatiu
|
Mercè Flix Prats
|
El bilingüisme i la minorització lingüística dins la sociolingüística catalana. Del postfranquisme a la globalització
|
Jordi Martínez Becerril
|
Els Estudios de llengua catalana de Manuel Milà i Fontanals: un nou camí per a l’estudi de la llengua catalana. El primer intent d’una descripció científica de la llengua catalana
|
Olalla Martínez Oronich
|
Contribució sociolingüística a la Viquipèdia: entrades de conceptes i d’autors
|
Mònica Riu Canillo
|
Parlem català? Els nous parlants de català a Andorra
|
Montserrat Berríos Curto
|
Funcions socioculturals del videoclip en català a Catalunya:
Imatge, llengua, música i tecnologia
|
Alba López Artés
|
Política i jovent; interpretacions en clau lingüística
|
Literatura
|
|
Alessandra Marcia
|
Muses i sirenes. La fascinació d’un personatge
|
Judith Pérez Juncosa
|
El teatre de Guimerà a la primera dècada del segle XX. Anàlisi de les obres Arran de terra, Aigua que corre i L’aranya
|
Núria Vives Ylla
|
Mercè Rodoreda i Joan Sales, mirada íntima a la seva trajectòria professional
|
Montse Gatell Pérez
|
El llarg silenci
|
Maria Carmen Rubio Bosch
|
L’obra poètica de Josep Lluís Pons i Gallarza: la idealització d’un paisatge
|
Jordina Ayats Atar
|
La construcció de la feminitat en els personatges femenins de L’hora violeta, de Montserrat Roig, i La dona veloç, d’Imma Monsó
|
Àngels Guillem Arener
|
El Calila e Dimna al Llibre de les bèsties. Breu estudi comparatiu dels contes La serp que atemoreix, La pedra preciosa i La rata transformada en dona, en les versions àrab, catalana i castellana
|
Ana Maria Davis Perkin
|
L’àmbit temàtic de la saviesa en Ramon Llull
|
Anna Presegué Coll
|
La dramatúrgia del teatre català contemporani: la nova generació de dramaturgs catalans (2006-2012)
|
Josep Marbà Barbeta
|
Heura, la sal estrangera
|
Maria del Pilar Castel Soler
|
Entre Fanny i Aloma. Personatges femenins en l’època de la represa de la novel·la (1923-1939)
|
Marta Salvador Menchén
|
Teresa Pàmies: testimoni d’un exili
|
Maria José Ferré Alberola
|
La dona en el mirall. La poètica del cos: el feminisme de Maria-Mercè Marçal sota una perspectiva cognitiva. La germana, l’estrangera
|
Anna Parés Berch
|
La mirada d’Àngel Guimerà. El camí cap a una visió tràgica moderna
|
Susanna Congost Dalmau
|
Les dones de Rodoreda: Heroïnes o víctimes? Construcció de la subjectivitat femenina a La plaça del Diamant i a Mirall trencat
|
Eva Crespo Naranjo
|
Tirant, Yvain i Lancelot, presoners d’Amor. L’amor com a connector entre els herois de Chrétien de Troyes i Joanot Martorell
|
Cristian Gómez Montenegro.
|
Tirant lo Blanc al país de les meravelles? El fet sobrenatural en el pas del llibre de cavalleries a la novel·la cavalleresca
|
Rut Maria Ponga Rodríguez
|
Mallorca 1229. Visions de guerra: La conquesta de Mallorca des de les diferents cròniques
|
Maria Assumpta Montagut Freixas
|
La conquesta de Mallorca a través de quatre fonts medievals
|
Carme Marin Sala
|
Les dones prenen la paraula. Una alenada femenina per la narrativa medieval des de Tirant lo Blanc
|
Esther Pairó Malla
|
Narcís i l’altre de Jordi Pàmias: més enllà del mite.
|
Elvira Compte Moreno
|
Tècniques narratològiques amb exemples de la literatura catalana: reflexions i decisions del procés creatiu
|
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.