El proper mes de setembre farà 15 anys que la UOC inicià la llicenciatura de Filologia catalana. Com en totes les universitats a distància, els estudiants segueixen els seus estudis més a poc a poc que en altres centres. És per això que, malgrat ser la universitat amb més matriculats d’aquests estudis, el ritme de graduats ha anat pujant lentament. Enguany han presentat i aprovat 60 estudiants els seus treballs de fi de carrera o de fi de grau. És una gran notícia, primer per a ells, que hi han dedicat molts esforços o moltes hores tretes de les que podrien haver dedicat a descansar, a treballar o a la família. Però també és una bona notícia per als professors i per a la UOC, que es consolida com un dels centres més importants de formació en estudis catalans.
Tot seguit, publiquem els títols d’una selecció de Treballs finals de carrera i de grau dels presentats durant el curs 2012-13, en què es pot apreciar la diversitat i profunditat d’interessos dels nous filòlegs.
 
Llengua i lingüística
Aina Monferrer Palmer
Les traduccions de la poesia de Vicent Andrés Estellés al castellà. Anàlisi contrastiva d’alguns aspectes de la traducció relacionats amb la semàntica cognitiva i amb la pragmaestilística
Laia Andres Garrigosa
La traducció català-castellà. Eines i recursos per al tractament del lèxic casteller
Assumpció Rehues Estivill
Converses en un espai de frontera dialectal. Estudi sobre la transició dialectal en les fronteres comarcals del Priorat i del Baix Camp
Núria Samsó Salvat
El parlar tarragoní de Maspujols: Punt de trobada entre el català oriental i l’occidental
Alícia Mansilla Lluís
Els manlleus de l’anglès en el català actual
Albert Tantinyà Calm
L’argot juvenil i el codi d’escriptura al web adolescents.cat
Mònica Cabré i Playà
Les oracions comparatives prototípiques en català. Estudi general i relació amb altres llengües romàniques
Jaume Casassas i Castellà
L’alternança per / per a davant d’infinitiu. Raons contraposades. Praxi i normativa (una qüestió de sintaxi normativa controvertida i actual)
Àngels Culell Ribalta
Keep on moving from English to Catalan: el determinisme lingüístic en la traducció del moviment
Antoni Rodríguez Morales
Interrogatives orientades en l’Ulisses de James Joyce
Anna Riera Pijoan
La llengua que som(s). Estudi dialectal audiovisual de la comarca de la Garrotxa
Aina Gallart Fos
Sogall: Descripció del parlar del Cabanyal
Marc Segura Oms
Ramon Miquel i Planas: la defensa de l’ortografia tradicional en la codificació del català contemporani
Carmina Ferré i Garriga
El llenguatge dels mitjans
Cultura i societat
Georgina Goberna
El pare en la cultura catalana moderna, una testa de vell en bronze?
Julián Monje Alonso
Zeni: la construcció d’un mite. Aproximació musical a Vals, de Francesc Trabal
Cristina Camarero Brú
Les aportacions de Lluís V. Aracil a la sociolingüística catalana
Catalina Massanet Ferrer
Troba el que cerques: Recursos de sociolingüística en línia
Xavi Parcerissa Pagador
L’ús social del català: Punts forts i punts febles. La Secció d’Institut Serra de Noet de Berga: Un cas concret sobre l’ús del català en un centre educatiu
Gemma Pardell Iglesias
L’explicació del canvi de llengua habitual d’una persona
Marga Sellarès Gutiérrez
Quina política lingüística per a una Catalunya independent?” Les representacions de la llengua catalana en la militància política catalanista
Sandra López Márquez
El blog i el wiki: eines digitals d’ensenyament-aprenentatge a les aules de llengua i literatura catalanes
Esther Pairó Malla
Narcís i l’altre de Jordi Pàmias: més enllà del mite.
Montserrat Domingo García
El Voluntariat Lingüístic a Andorra. Aprendre català en el si d’una parella lingüística: un projecte institucional i associatiu
Mercè Flix Prats
El bilingüisme i la minorització lingüística dins la sociolingüística catalana. Del postfranquisme a la globalització
Jordi Martínez Becerril
Els Estudios de llengua catalana de Manuel Milà i Fontanals: un nou camí per a l’estudi de la llengua catalana. El primer intent d’una descripció científica de la llengua catalana
Olalla Martínez Oronich
Contribució sociolingüística a la Viquipèdia: entrades de conceptes i d’autors
Mònica Riu Canillo
Parlem català? Els nous parlants de català a Andorra
Montserrat Berríos Curto
Funcions socioculturals del videoclip en català a Catalunya:
Imatge, llengua, música i tecnologia
Alba López Artés
Política i jovent; interpretacions en clau lingüística
Literatura
Alessandra Marcia
Muses i sirenes. La fascinació d’un personatge
Judith Pérez Juncosa
El teatre de Guimerà a la primera dècada del segle XX. Anàlisi de les obres Arran de terra, Aigua que corre i L’aranya
Núria Vives Ylla
Mercè Rodoreda i Joan Sales, mirada íntima a la seva trajectòria professional
Montse Gatell Pérez
El llarg silenci
Maria Carmen Rubio Bosch
L’obra poètica de Josep Lluís Pons i Gallarza: la idealització d’un paisatge
Jordina Ayats Atar
La construcció de la feminitat en els personatges femenins de L’hora violeta, de Montserrat Roig, i La dona veloç, d’Imma Monsó
Àngels Guillem Arener
El Calila e Dimna al Llibre de les bèsties. Breu estudi comparatiu dels contes La serp que atemoreix, La pedra preciosa i La rata transformada en dona, en les versions àrab, catalana i castellana
Ana Maria Davis Perkin
L’àmbit temàtic de la saviesa en Ramon Llull
Anna Presegué Coll
La dramatúrgia del teatre català contemporani: la nova generació de dramaturgs catalans (2006-2012)
Josep Marbà Barbeta
Heura, la sal estrangera
Maria del Pilar Castel Soler
Entre Fanny i Aloma. Personatges femenins en l’època de la represa de la novel·la (1923-1939)
Marta Salvador Menchén
Teresa Pàmies: testimoni d’un exili
Maria José Ferré Alberola
La dona en el mirall. La poètica del cos: el feminisme de Maria-Mercè Marçal sota una perspectiva cognitiva. La germana, l’estrangera
Anna Parés Berch
La mirada d’Àngel Guimerà. El camí cap a una visió tràgica moderna
Susanna Congost Dalmau
Les dones de Rodoreda: Heroïnes o víctimes? Construcció de la subjectivitat femenina a La plaça del Diamant i a Mirall trencat
Eva Crespo Naranjo
Tirant, Yvain i Lancelot, presoners d’Amor. L’amor com a connector entre els herois de Chrétien de Troyes i Joanot Martorell
Cristian Gómez Montenegro.
Tirant lo Blanc al país de les meravelles? El fet sobrenatural en el pas del llibre de cavalleries a la novel·la cavalleresca
Rut Maria Ponga Rodríguez
Mallorca 1229. Visions de guerra: La conquesta de Mallorca des de les diferents cròniques
Maria Assumpta Montagut Freixas
La conquesta de Mallorca a través de quatre fonts medievals
Carme Marin Sala
Les dones prenen la paraula. Una alenada femenina per la narrativa medieval des de Tirant lo Blanc
Esther Pairó Malla
Narcís i l’altre de Jordi Pàmias: més enllà del mite.
Elvira Compte Moreno
Tècniques narratològiques amb exemples de la literatura catalana: reflexions i decisions del procés creatiu
Facebooktwitterpinterestlinkedinmail