Les motivacions que ens porten a emprendre uns determinats estudis universitaris són nombroses i diverses. En el meu cas personal, en confluïen dues especialment: l’estima cap a la nostra llengua i l’enorme curiositat per comprendre la seua evolució des de la llengua llatina que n’és l’origen. A més, la meua formació prèvia en Filologia Clàssica em proporcionava una bona base per tractar de satisfer aquesta curiositat. Des d’aquests interessos vaig decidir cursar el segon cicle de Filologia Catalana a la UOC, encoratjada per les facilitats que se m’oferien per compatibilitzar la meua feina i els estudis.

Per això, quan va arribar l’hora de fer el TFC i se’m va oferir l’oportunitat de treballar amb un dels texts catalans mes arcaics, el repte em va abellir de seguida. El text elegit fou el Jurament de compareixença, de la primera meitat del segle XI, més d’un segle anterior al Liber iudicorum o les Homilies d’Organyà, tradicionalment considerats els texts més antics en llengua catalana. Adduir arguments que demostren que la presència d’elements romànics al Jurament és suficient com per a considerar-lo un text escrit en català és l’objectiu principal del meu treball. Per a aconseguir aquest objectiu, he cregut oportú contextualitzar, en primer lloc, el Jurament en la situació històrica, social i lingüística del segle XI, i des d’aquesta perspectiva, he realitzat l’anàlisi lingüística comparativa dels elements llatins i romànics presents al text. D’aquesta manera, posant en relació aquests elements amb el context sociolingüístic definit prèviament, he pogut concloure que la presència romànica al text és suficient, no només quantitativament sinó també qualitativament, com per a considerar que el text analitzat és ja un exemple d’una llengua catalana naixent.

Rosa Bataller Mascarell
Llicenciada en Filologia Catalana per la UOC

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail