Per Pau Gerez

El passat dissabte 13 d’abril iniciàrem un cop més el Cicle Literatura europea i patrimoni. En aquesta ocasió vam començar per la sortida a Girona amb el propòsit de copsar l’entorn físic en què es va moure el trobador Cerverí de Girona. Ens vam trobar al peu de la Lleona on es va comentar el sentit contextualitzador d’aquesta trobada. Tot seguit vam visitar la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Sant Pere de Galligants per a apropar-nos a la cultura monàstica medieval. Allà vam incidir en el paper dels monestirs com a transmissors de la cultura clàssica (capitells corintis, sirenes, atlants…) però també com a “documents” històrics de la cultura de l’època (analitzàrem el capitell dels joglars músics i acròbates).

El següent punt de la visita van ser els Banys Àrabs –referència obligada en aquest punt a les obres d’Eiximenis o Jaume Roig-. La lectura dels capitells de la Catedral, després, ens endinsà en el món del simbolisme cristià. També vam comentar el Tapís de la Creació, l’exemplar del Beat de Liébana. La visita a la impressionant nau (la més ampla del seu estil) serví per a recordar la figura d’Ermessenda de Carcassona, Ramon Berenguer el cap d’Estopes i el miracle de les mosques de Sant Narcís, recollit (per bé que transformat posteriorment) en la Crònica de Desclot, entre d’altres. Finalment, el tomb que vam fer pel call jueu i la visita al Museu dels Jueus ens transportà a la relació, alhora fecunda i trasbalsada, amb aquesta minoria religiosa i el seu reflex en la literatura medieval.

Aquestes són algunes valoracions dels participants:

A través de la manera tan planera d’explicar la història dels llocs visitats, vaig redescobrir Girona.

Fou una sessió molt interessant que no ens importaria repetir. 

Davant nostre, escalant pal amunt, un “guiri” de sandàlies i mitjons, com no, somreia satisfet per haver arribat al cul de la Lleona. A l’esquerra, el carrer que enfila cap a sant Pere de Galligants, ens esperava, i no precisament per sentir cantar el gall, sinó per albirar, com aquell que no vol la cosa, algun monjo benedictí que de la senzillesa en feia complicació, com tothom. Dins la nau, en l’absidiola del costat nord del transsepte, arran de terra, una reproducció de la rosassa original ens feia ascendir en plena espiritualitat. Principi i final, sense vitralls perquè admirem el romànic, senzill, discret. Talment com les vinyetes d’un còmic, anem descobrint personatges meravellosos de doble cua (en què estaria pensant Christian Andersen?) bisbes custodiats per bufons dansaires, lleons inofensius, Ermessenda, políticament bilingüe, un drap rescatat de les golfes per un savi il·luminat que el convertí en tapís, i… Carlemany per tot arreu. Sense mai trepitjà Girona, ves per on, el rei dels francs té llegenda, té tron, té santedat, té imatge venerada (ai, si Pere III aixequés el cap!), i, té la seva espasa, Monjoie, que des del campanar de la catedral segueix buscant el centre de la terra (preguem que no el trobi! Si volem seguir vius.) Prop de la catedral, a l’entorn del Cardo Maximus, se sent recitar la toharà, i una mica més amunt “vereu ballar en bels tapits ahuchs, salts, crits ab ses veynes” dirà Jaume Roig. Aquest només ha estat un tastet del que vam recollir el dissabte.

Tuvimos ocasión de descubrir rincones de Girona, algunos desconocidos, otros no tanto, pero, en todo caso, desde un enfoque distinto. En cuanto a la visita en el contexto del curso, resulta muy ilustrativa tanto del teocentrismo medieval -por lo que respecta a la visita al Monasterio y a la Catedral (con especial remarque a la “lectura” de los capiteles de ambos lugares)- como, del modo de vida de las nuevas urbes medievales.

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail