Un caràcter inquiet, les ganes de superació, de realització personal, i de voler saber més, em varen dur a prendre una de les millors decisions i més importants de la meva vida: iniciar uns estudis superiors. Per a poder dur a terme el meu objectiu, necessitava un cert marge de maniobra, és a dir, poder destinar el temps als estudis segons les pròpies necessitats. I això, ho vaig trobar en el sistema d’estudis que ofereix la UOC.

Així, un cop iniciats els estudis de la llicenciatura en Filologia Catalana, vaig anar fent camí, gaudint molt de tots els nous coneixements que assolia. He de dir però, que el trajecte no va ésser fàcil, els lliuraments de les PAC (Proves d’Avaluació Continuada), els nervis de les proves de validació, alguna assignatura que es resistia, etc., em varen fer replantejar, en més d’una ocasió, la continuïtat en els estudis. El suport però, que trobes en tot moment, tant per part del personal docent de la UOC, com per part de les companyes i dels companys de carrera, et motiva i t’ajuda a seguir.

El Treball de Final de Carrera és el projecte que culmina el gran bagatge que s’ha adquirit. Et dóna l’oportunitat de fer recerca, d’indagar, en allò que més t’interessa i inquieta. Allà on vagis, fes el que vegis, és un treball sobre sociolingüística que incideix en els grups de referència com un dels motius de la no transmissió intergeneracional de la llengua. Es tracta d’un estudi de caire qualitatiu, a partir d’unes entrevistes semidirigides a parelles no mixtes, lingüísticament parlant (parelles castellanoparlants i una d’àrab), que parlen el català als seus fills i a les seves filles. Mitjançant les històries de vida que ens han explicat les persones entrevistades, hem pogut analitzar les relacions socials i els comportaments culturals, i més concretament els lingüístics, cosa que ens ha permès obtenir tota la informació necessària sobre les variables definides i treure les corresponents conclusions. D’aquestes, en destaquem que la no transmissió intergeneracional d’una llengua majoritària com és la castellana o l’àrab, repercuteix de manera molt positiva en una llengua minoritària, com és la catalana ja que en significa la seva transmissió. A més a més, la llengua dels progenitors, en ésser majoritària, els descendents l’aprenen igualment.

Maria Badia Peiro 
Llicenciada en Filologia Catalana per la UOC

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail