L’editorial UOC ha publicat el llibre Traduir del castellà al català: més enllà de la intercomprensió, de l’autora Ona Domènech Bagaria, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya.

Per conèixer més a fons les característiques d’aquest llibre, us convidem a llegir-ne la ressenya feta per Núria Puyuelo i publicada a la secció de Cultura del diari El Punt-Avui el passat divendres 10 de maig:

ETCÈTERA. NÚRIA PUYUELO

Del castellà al català
Traduir entre dues llengües que conviuen en un mateix territori, com el català i el castellà, sembla que sigui bufar i fer ampolles. Tothom s’hi atreveix perquè hi ha la creença que si els habitants d’un territori són bilingües ja saben parlar i escriure correctament totes dues llengües. Però la veritat és que per traduir del castellà al català cal tenir present tota una sèrie de condicionants, com ara que les interferències lingüístiques són constants, precisament pel fet que totes dues llengües conviuen en un mateix territori. El manual Traduir del castellà al català: més enllà de la intercomprensió (Editorial UOC, 2013), de la doctora en lingüística Ona Domènech Bagaria, tracta d’oferir una visió sobre les peculiaritats que envolten la traducció entre llengües en contacte, centrant-se en el cas del català i el castellà. En el nostre context, l’autora explica que “la traducció esdevé, fonamentalment, un instrument de normalització lingüística”. 
Sabíeu que…
Pel que fa als textos jurídics, cal tenir en compte que “señor/ don/doña” cal traduir-ho en català com a senyor/a i no per senyor/a En/Na. També cal evitar abusar de les frases subordinades i de llatinismes i terminologia molt especialitzada. En resum, ha de ser un model de llengua que sigui clar, funcional i respectuós pel que fa a les formes de tractament.
El manual repassa aquelles interferències que més dificulten la feina del traductor, com ara l’ús que fa el castellà del gerundi, del futur d’obligació o d’alguns adjectius o substantius. Domènech també cita algunes formes verbals que, tot i ser semblants entre les dues llengües, tenen usos diferents, com ara els verbs nomenar i anomenar, que en català tenen significats diferents, mentre que en castellà es tradueixen en un sol verb, nombrar. L’obra se centra sobretot en el llenguatge jurídic, perquè és on el català encara té molt de camí a fer per deslliurar-se dels castellanismes. Segons l’informe de política lingüística del 2011 fet públic aquesta mateixa setmana, l’únic àmbit en què baixa l’ús del català és en el de la justícia: les sentències en català representaven el 20,1% l’any 2005, mentre que el 2011 el percentatge es va reduir al 13,1%
Facebooktwitterpinterestlinkedinmail