Aquesta setmana acabem de posar en marxa la tercera edició del Seminari d’Estudis Catalans, que és impartit per l’assagista i traductora Simona Škrabec, directora de la revista del PEN Català, Visat. Simona Škrabec, que va obtenir el premi Josep Carner de Teoria Literària 2001 amb l’obra L’estirp de la solitud (2002), és autora del llibre L’atzar de la lluita. El concepte d’Europa central al segle XX (2005), de nombroses traduccions literàries (Jaume Cabré, Maria Barbal, Pere Calders, Gabriel Ferrater, Jesús Moncada, etc.), d’articles d’investigació i de col·laboracions a diversos mitjans, com ara L’Avenç i el diari Ara.
Aquesta assignatura, que té com a  objectiu consolidar la noció de literatura universal com a espai de referència i evitar pensar les literatures nacionals de manera aïllada, aborda el fenomen de la projecció internacional de la literatura catalana a partir, sobretot, de la Fira de Guadalajara de 2004 i la Fira de Frankfurt de 2007, en les quals va ser convidada d’honor. 
Bona part dels continguts que s’abordaran en el curs els podeu trobar al llibre Constel·lacions variables: literatura en la societat de la informació (2012) i en la conferència dictada per Simona Škrabec el passat 11 de desembre a la UOC, dins del marc del seminari Els Reptes de l’Edició Digital: L’espai digital és automàticament un espai internacional?

 

Per tal de conèixer les línies centrals de Constel·lacions variables: literatura en la societat de la informació us convidem a llegir la ressenya que en va fer Jordi Llobet:

Com es produeix la circulació de les obres literàries en el sistema literari mundial? Quines eines té una literatura minoritària per transcendir les seves fronteres lingüístiques? Com afavoreixen les noves tecnologies la internacionalització dels continguts editorials? Aquestes i altres qüestions es plantegen a l’obra Constel·lacions variables que aplega els materials docents de l’assignatura Internacionalització de la literatura en temps d’Internet”, del postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62.
  

Set professionals de la literatura aporten reflexions, dades i experiències per enriquir el debat sobre les possibilitats de promoció i distribució d’autors i continguts i sobre les dinàmiques de producció i accés d’una cultura literària al sistema literari global en el marc del nou escenari digital. Les aportacions, esglaonades de forma molt didàctica, delimiten el terreny i les regles de joc del sistema per passar, tot seguit, a il·lustrar-ne el funcionament amb una mostra d’estudis i experiències alliçonadores.
De la part conceptual, se n’ocupa primer Joan Ramon Resina, que reflexiona sobre com una cultura arrelada a una tradició molt determinada pot superar el seu àmbit d’influència per posicionar-se en la dinàmica del sistema literari i d’un mercat globals cada cop més ben articulats. Simona Škrabec li pren el relleu i planteja com aquest canvi d’escala, de superació dels límits nacionals, pot condicionar la producció literària fins reduir-la a formes buides d’esperit crític i homogeneïtzadores d’estils, de fàcil assimilació per mentalitats i cultures diferents. Carles Prado-Fonts tanca el primer bloc amb una descripció de la teoria de les “tecnologies del reconeixement” de la professora Shu-mei Shih: un mètode interpretatiu de la dinàmica de les òrbites literàries que evidencia com des de la centralitat occidental es construeix el sentit de la resta de cultures del món i s’atorga la preeminència a uns valors literaris determinats.
Els articles del segon bloc il·lustren la dinàmica de certes constel·lacions. Carles Torner, Cap de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull entre els anys 2004-2010, detalla el suport de l’Institut a la internacionalització de les lletres catalanes i destaca el paper específic atorgat a la poesia catalana en aquesta tasca. Jordi Jané se centra en l’impacte de la fira de Frankfurt i mostra l’abans, el durant i el després de la recepció i la promoció de les lletres catalanes a Alemanya. Finalment, es recullen dues experiències professionals: Joan Casas posa ofici i saber al servei d’una descripció del paper del traductor literari; i l’editor independent Ricard Peris explica en una llarga entrevista l’aposta i els tràfecs per apropar-nos l’obra de l’escriptor i il·lustrador britànic Oliver Jeffers des d’Andana Editorial.
Les set col·laboracions constitueixen una bona carta de navegació per animar la recerca d’uns estudiants que, amb aquests fonaments, podran aprofundir en els canvis en el mercat de les traduccions, les estratègies de suport institucional o la dinàmica dels gèneres en el mercat global. Més enllà de l’àmbit docent, els articles tenen un clar interès per a un públic més ampli d’acadèmics, traductors o editors que aspiren a salvar les fronteres -territorials, lingüístiques o culturals-, que s’interposen en el camí de les lletres.
Jordi Llobet
Iribarren i Donadeu, Teresa; Škrabec, Simona (eds.). Constel·lacions variables: literatura en la societat de la informació. Barcelona: Editorial UOC, 2012. 224 p. (Manuals. Humanitats).
Teresa Iribarren

 

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail