El títol d’aquest article podria fer pensar que la tasca d’aquelles persones que tenen cura de la qualitat de la llengua té alguna cosa d’inquisitorial, però això no és així ni de lluny, ni ho ha de ser en cap cas.
La feina del corrector i/o de l’assessor lingüístic és cabdal i imprescindible en una societat lingüísticament normal i normalitzada, o que aspira a ser-ho. Les indústries, empreses i entitats de tota mena en són conscients, a pesar que, cada cop més, puguin decidir prescindir dels serveis lingüístics, o s’hi vegin obligats, per motius econòmics. De vegades, l’objectiu de la qualitat –que caldria considerar primordial– es queda diluït o directament invisibilitzat, ja que se situa al darrere de finalitats més primàries, justificades per la funció social de cada empresa concreta. El problema arriba quan la funció principal d’una empresa no s’assoleix o no ho fa amb garanties, justament perquè la qualitat de la llengua s’ha descuidat quan, de fet, era part intrínseca d’aquella funció principal de l’empresa i no s’ha considerat així. De seguida s’entendrà millor a partir d’alguns exemples concrets.
Si considerem primordial l’objectiu de la qualitat –en aquest cas, la qualitat lingüística– és perquè no perdem de vista la importància de perseguir l’excel·lència, com vam apuntar en l’article “Els professionals tot terreny”. Dèiem en aquell article, també, que tot el que ens envolta són, d’una manera o d’una altra, actuacions lingüístiques. Moltes d’aquestes actuacions lingüístiques s’engloben en un context col·loquial, evidentment, i en aquest registre ens podem relaxar i ens interessaran, segurament, altres recursos –més expressius que no pas formals– per fer arribar els missatges, ser convincents, graciosos, ocurrents, enginyosos, etc.
Hi ha, però, una llista inacabable d’actuacions lingüístiques en què l’ús que cal fer de la llengua s’emmarca en el registre formal. Vegem-ne alguns exemples (tant d’empreses com d’usos concrets de la llengua). Indústries editorials: llibres de text; obres de consulta; documents i materials científics; literatura (de tots els gèneres i per a totes les edats); traduccions. Premsa escrita. Mitjans audiovisuals. Publicitat. Preparació de documents i formularis jurídics i administratius estàndards. Etc. Aquests són exemples de tipus d’empreses en què la qualitat de la llengua s’hauria de considerar part indissoluble de la funció principal de l’empresa en qüestió. Es pot comunicar bé si no s’usa bé la llengua? Es pot considerar rigorosa una publicació (del tipus que sigui: des d’un diari, fins a la traducció del best-sellerdel moment, passant pel redactat d’un conveni de col·laboració entre institucions oficials) farcida de faltes d’ortografia, o amb problemes de puntuació, cohesió, coherència o adequació? Ens podem sentir identificats amb la locució d’un partit de futbol plena de barbarismes, i d’expressions i pronunciacions no genuïnes?
Els correctors i assessors lingüístics –els guardians de la llengua– són els professionals que procuren que les actuacions lingüístiques s’ajustin als objectius de cada empresa, perquè vetllen per la qualitat de la llengua en tots els sentits i a tots els nivells. En el proper article veurem quines virtuts han d’allotjar els guardians de la llengua i com convé que executin la seua tasca.  

Mònica Montserrat Grau

 

 

Facebooktwitterpinterestlinkedinmail