16 de juny de 2016

Nou ebook de Jaume Subirana sobre literatura catalana: 'La catalana lletra'



Núvol, el digital de cultura, ha publicat un nou ebook a la seva biblioteca: La catalana lletra, de Jaume Subirana, poeta i professor de Llengua i literatura catalanes de la UOC. Aquest llibre sobre la situació de la literatura catalana actual és un recull d'articles que ha anat publicant al Periódico durant els darrers 10 anys. Amb motiu d'aquest nou títol, Núvol l'ha convidat al sofà blau per a fer-li una entrevista amb Ernest Alòs, periodista a la secció de Cultura del Periódico. Us convidem a veure el vídeo de la interessant conversa sobre el passat, present i futur de la cultura catalana.


"Jo confio en la literatura catalana"






7 de juny de 2016

Llenguatge jurídic català

El català jurídic és un llenguatge d’especialitat que beu tant de la tradició juridicoadministrativa de la nostra llengua –llarga tot i que intermitent– com de les tendències i els usos actuals emmarcats en els moviments internacionals de renovació, com ara l’anomenat moviment per al llenguatge planer (Plain English Movement). Aquests moviments defensen que els textos que el ciutadà ha d’entendre s’escriguin de manera entenedora per a tothom, sense que per aquest motiu perdin rigor jurídic ni terminològic, ni tampoc validesa legal.


Així doncs, d’una banda, la tradició ha determinat que s’hagi fixat el terme interlocutòria com a equivalent del castellà auto i que s’hagi prioritzar el tractament de vós sobre vostè, per citar només dos exemples. I de l’altra, les tendències renovadores han contribuït a adoptar criteris que van en la línia de configurar un llenguatge més igualitari i respectuós, alhora que entenedor, motiu pel qual en els textos jurídics es prefereixen la primera persona, les formes actives i les expressions no discriminatòries per raó de sexe, condició o estat civil (fet que explica que calgui evitar el tractament senyoreta per a les dones solteres, per exemple), etc.

Al curs de Llenguatge Jurídic Català pretenem aprofundir en totes aquestes qüestions i proporcionar als estudiants les eines i les estratègies necessàries per redactar, en català, textos jurídics que siguin precisos, correctes i eficaços. Treballarem l’estil, la terminologia, les convencions, les característiques dels textos jurídics, les inadequacions i els errors més comuns, les eines i els recursos per a la resolució de dubtes terminològics, etc., utilitzant una metodologia en línia, participativa i de foment del treball autònom, partint de textos i exemples reals.

Per tant, aquest curs t’interessa si et dediques al món del dret o treballes a l’Administració i vols que els teus textos en català siguin més clars i entenedors, sense perdre el rigor jurídic; si has utilitzat sempre el castellà per redactar textos jurídics i creus que ha arribat l’hora de fer-ho en català, però no t’atreveixes a fer el pas, perquè no en domines la terminologia ni l’estil; si ets traductor o corrector i treballes amb textos jurídics i administratius en català; si els textos jurídics et sonen a “xinès” i vols millorar-ne la comprensió; si no saps on consultar els dubtes lingüístics que et sorgeixen quan redactes textos jurídics en català, o, simplement, si vols estar al dia de les darreres tendències en llenguatge planer aplicades als textos formals en general i als textos jurídics en particular.

Per a més informació i inscripcions, consulta aquest enllaç.

Maria Gené, professora col·laboradora dels Estudis d’Arts i Humanitats

27 de maig de 2016

Crònica de la vistia a la RABLB

Divendres passat vam dur a terme la visita a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (al Palau Requesens) amb estudiants de l'assignatura Literatura catalana moderna i altres participants que s'hi van voler afegir a aquesta convocatòria, oberta a tothom. 


Va ser una sortida molt interessant i profitosa, en la qual vam aprendre tots plegats aspectes històrics de la institució, vam gaudir dels espais en què encara es reuneixen els acadèmics i vam consultar manuscrits amb una gran història de la mà d'estudiosos com els professors Verònica Zaragoza, Eulàlia Miralles i Narcís Figueras.
Com fem sempre, vam aprofitar per fer una sessió que tot i no ser una activitat acadèmica obligatòria, va ser profitosa per als estudiants.
 
Agraïm l'assistència d'aquest grup petit però molt interessat, que va poder accedir a espais que habitualment no hi ha ocasió de veure i a documents que només els experts toquen. I als que no vau poder assistir-hi, us animem a venir en una altra ocasió. Mentrestant, us deixem alguns comentaris que ens han fet estudiants que hi van participar:


"Va ser un privilegi comptar amb les explicacions de tres professors com Narcís Figueras, Eulàlia Miralles i Verònica Zaragoza, la nostra consultora. Escoltant-los encomanen el seu entusiasme per la literatura moderna.
Vam poder veure el lloc on es fan els actes de la Real Acadèmia i el lloc on es reuneixen els acadèmics. La Reial Acadèmia es troba en un antic palau i el lloc és fantàstic!
També van poder veure uns documents molt interessants, entre ells un manuscrit de Jeroni Pujades, un historiador de l'època. Les explicacions dels professors sobre els documents van ser fantàstiques."
"Va ser una sortida molt interessant on, a banda de poder visitar el palau i veure (i tocar!) manuscrits amb més de 300 anys d'història, vam aprendre moltes coses gràcies als professors."
 

13 de maig de 2016

Ramon Llull, un laic que utilitza la llengua del poble | Any Llull

Seguim celebrant l'Any Llull amb un text d'Antònia Carré que se centra en la diversitat de llengües utilitzades per Ramon Llul en les seves obres i el motiu de la seva varietat.

Per Antònia Carré - Centre de Documentació Ramon Llull UB i
col·laboradora docent del Grau de Llengua i Literatura Catalanes UOC

A partir del segle XIII, proliferen per l'Europa llatina occidental textos de tota mena escrits en les llengües vernacles de cada territori. El fenomen és indestriable de l'interès que manifesten els laics per accedir al món del saber, que fins aleshores havia estat en mans dels clergues i s'havia escrit en llatí (la llengua de les universitats medievals).

El desig dels laics (que vivien sobretot a les ciutats i que no sabien llatí) per entendre el món que els envoltava va fer proliferar les traduccions a diferents llengües vulgars de textos que tractaven de les matèries més diverses i que els aportaven el coneixement del món físic i de l'univers: filosofia natural, astrologia, geografia, cosmografia, medicina o cirurgia. Així mateix, es van traduir a les llengües vulgars obres de caràcter espiritual que calmaven les inquietuds religioses d'aquests laics i els proporcionaven elements per a la reflexió ètica i la pràctica de la vida cristiana: tractats morals, diàlegs pietosos, vides de sants, etc. Es van traduir també textos jurídics o historiogràfics, que proporcionaven elements per a la comprensió del funcionament real del món contemporani.