26 de juny de 2015

Concurs de fotografia #EsCulturaCatalana

Fem un mosaic de la cultura catalana a la xarxa?


Del 29 de juny al 19 de juliol us proposem omplir la xarxa de fotografies de cultura catalana i mostrar la diversitat i l’autenticitat de què es compon. Constantment vivim moments en què la cultura catalana és present: un territori, un plat culinari, una exposició, un llibre, una cançó... Tots aquests instants en els quals es representa, els volem fer visibles i que quedin unificats en una sola etiqueta virtual: #EsCulturaCatalana. Conjuntament, aconseguirem unir els diversos fragments que la identifiquen i mostrar-los al món.

Aquest concurs l’organitzem des del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC i el màster d’Estudis catalans de la UOC. Ja fa un quant temps, vam penjar a pinterest un mosaic relacionat amb la cultura catalana, per viatjar en imatges als indrets on la identifiquem des dels Estudis. Ara volem fer un pas més, i ens agradaria que fos tothom qui participés en aquesta construcció: un mosaic de la cultura catalana fet per tots i per totes. 

Com s’hi participa? És ben fàcil:

- Fes la foto.

- Penja-la on vulguis, però sobretot a Twitter amb l’etiqueta #EsCulturaCatalana. 

Ho pots fer tantes vegades com vulguis! Per a més informació, consulta les bases

Hem volgut donar a aquesta activitat la categoria de concurs per animar les persones a participar-hi; però, més enllà del premi i la valoració per la participació, el veritable motiu és compartir una idea comuna entre tots i totes: cultura catalana. Perquè qui defineix la cultura si no som nosaltres? 

Les persones premiades, per originalitat i popularitat, guanyaran un carregador de bateria portàtil perquè els seus dispositius mòbils sempre tinguin energia per a fer fotografies! 


T’animes a participar en aquesta iniciativa de representar la cultura catalana amb fotografies a la xarxa?

Col·laboren:



25 de juny de 2015

Més entrades sobre lingüística a la Viquipèdia en català


En l’edició d’aquest semestre del Seminari d’Estudis Catalans del grau de Llengua i Literatura Catalanes, dedicada a la història de la lingüística, una de les pràctiques ha estat la creació o ampliació d’una entrada de la Viquipèdia en català. 

Els estudiants han triat un autor, una obra o una escola de pensament i, després de fer-ne un estudi, han produït o modificat substancialment les entrades que podeu veure a continuació.



EL PRIMER TRACTAT GRAMATICAL, o L'ANÒNIM ISLANDÈS

RAMON LLULL i L'AFAT

LA GRAMÀTICA DE PORT-ROYAL

WILHELM VON HUMBOLDT

PERE LABÈRNIA i el seu DICCIONARI

FERDINAND DE SAUSSURE

L'ESCOLA DE PRAGA

EDWARD SAPIR .

L'OBRA GRAMATICAL DE CARLES SALVADOR.

FRANCESC DE BORJA MOLL.

LA LINGÜÍSTICA CARTESIANA (OBRA DE NOAM CHOMSKY)

LA GRAMÀTICA GENERATIVA

RONALD LANGACKER


Esperem que us interessin.

L’ampliació de la Viquipèdia en català amb continguts de qualitat és una contribució important a la cultura en llengua catalana, ja que n’augmenta la presència a internet i el prestigi. Segons dades de 19 de febrer d’enguany el català és la 17a llengua per nombre d’entrades a Wikipedia, mentre que per nombre de parlants se situa al voltant dels llocs 70è o 80è, depenent de les estimacions.

17 de juny de 2015

Catalanística global: Diàlegs sobre el futur dels Estudis Catalans


El dijous dia 2 de juliol, el Màster d'Estudis Catalans de la UOC i l'Ateneu Barcelonès, en col·laboració amb i el programa “Internationalisation at Home” de l’Obra Social de la Caixa, organitza la jornada “Catalanística global: Diàlegs sobre el futur dels Estudis Catalans”.


Aquesta jornada, té com a objectiu establir una conversa entre especialistes en cultura catalana d'Europa, Estats Units i Catalunya, per tal de reflexionar sobre les pràctiques i el futur dels Estudis Catalans, la disciplina que estudia la cultura catalana en el seu conjunt. Partint de les diferències en les cultures acadèmiques a cada context nacional i de la diversitat de tendències teòriques i metodològiques que hi ha en joc, la jornada vol contribuir a dibuixar una catalanística global: un espai de diàleg i dissensió que transcendeixi les fronteres dels Estats, posi en contacte les pràctiques acadèmiques de cada país i enriqueixi des de la complexitat l'estudi de la cultura catalana.

La jornada s’estructura en dues taules rodones:

En la taula 1, “La filologia catalana i el nacionalisme: límits i limitacions d’una relació”, moderada pel professor de la UOC Joan Pujolar, hi participaran Jordi Casassas Ymbert, catedràtic d’història (Universitat de Barcelona) i president de l’Ateneu Barcelonès. P. Louise Johnson, especialista en literatura contemporània (Universitat de Sheffield, Regne Unit) i Christian Muench, sociolingüista (Goethe-Universität Frankfurt am Main). En aquesta taula es debatrà sobre els límits i limitacions de la filologia catalana i el nacionalisme. La filologia catalana manté des dels seus inicis una relació privilegiada amb el catalanisme, en tant que és la disciplina que preserva i protegeix un dels principals símbols de la nostra identitat nacional: la llengua catalana i la seva literatura. Quins són els límits d’aquesta relació i quins quines són les seves limitacions en un context de globalització i d’emergència de noves identitats?

En la taula 2, “Més enllà de la llengua i la literatura?” moderada pel també professor de la UOC Roger Canadell, hi participaran Josep Maria Domingo, especialista en literatura del segle XIX (Universitat de Lleida i Universitat de Barcelona), Elisa Martí-López, especialista en literatura i cultura del segle XIX (Northwestern University, Estats Units) i Patrizio Rigobon, especialista en literatura contemporània (Università Ca’Foscari de Venècia, Itàlia). El debat girarà al voltant del fet que històricament, l’estudi de la cultura catalana s’ha identificat amb el de la llengua i la literatura, però amb l’emergència en les últimes dècades de la teoria i els estudis culturals, aquest paradigma ha quedat qüestionat. Les preguntes que ens fem són: què ha de constituir l’arxiu sobre el qual treballem, el nostre objecte d’anàlisi? Ens hem de centrar només en artefactes lingüístics o hem de donar cabuda a altres menes d’objectes i materials?

Al final de la jornada Carles Torner, escriptor i director executiu del PEN International (Londres, Regne Unit) farà una síntesi crítica de la conversa.

La jornada tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès a les 17h i és gratuïta i oberta a tothom. Només cal confirmar l'assistència inscrivint-s’hi al web de la jornada.

3 de juny de 2015

Ressenya del manual "El català escrit 2. Nivell superior"

Carme Vilà, consultora de la UOC des de fa gairebé vint anys, i Laura Homs, graduada en Llengua i literatura catalanes a la UOC i lectora de la universitat de Tübingen, han publicat el manual d’autoaprenentatge El català escrit 2. Nivell superior, a l’editorial Barcanova. 

El català escrit 2. Nivell superior té com a objectiu ajudar a resoldre dubtes sobre la llengua catalana a persones que ja han assolit el nivell de suficiència, especialment si volen superar un examen de nivell C2 o han de confegir textos formals. Per tant, pot ser molt útil per a estudiants de la UOC, que són persones cultes que ja han estudiat normativa prèviament. De fet, Carme Vilà reconeix que aquesta obra és el resultat de la correcció d’escrits de milers d’estudiants, molts dels quals són estudiants de la UOC: