28 juliol de 2014

Lexicografia

Per Netol  / CC-BY-SA-3.0

Recordeu quin va ser el primer diccionari que vau tenir? I la primera paraula que hi vau buscar? Els diccionaris i altres repertoris lèxics són obres de referència que gairebé tothom coneix i ha fet servir habitualment. 
Per Joan MontanéCC-BY-SA-3.0
Els diccionaris són un instrument de treball important per a àmbits molt diversos: des de la didàctica de les llengües, fins a la traducció automàtica; tenen interès per a les relacions internacionals o en el comerç entre països i, entesos com a productes comercials, són un instrument utilitzat per molts sectors de la població per resoldre tasques molt diverses, que poden anar des de la producció de textos en llengua estrangera fins a la resolució de mots encreuats.

Com a obres humanes, són productes històrics, marcats ideològicament o volgudament respectuosos i 
correctes; en totes les tradicions tenen valor d’autoritat (institucional o no).
MIRA QUÈ DIC. Diccionari Multimèdia de Signes de Catalunya  http://www.edu365.cat/mqd/

Fiables i seriosos, divertits, en línia, impresos, del segle XVI, en qualsevol llengua, sobre qualsevol matèria, visuals i multimèdia... hi ha tants diccionaris com puguem imaginar!

http://www.yourdictionary.com/                   
La generalització de les tecnologies cap a finals del segle passat va representar l’explosió dels diccionaris a Internet. De tenir un repertori limitat d’obres de referència, generalment cares, fiables i exhaustives, hem passat en uns pocs anys a tenir repertoris de tota mena, excel·lents i fiables, i no tant. Qualsevol persona, amb il·lusió per fer un repertori, una documentació prèvia i unes eines informàtiques mínimes pot publicar un diccionari a Internet.

Però, com es fa un diccionari? Quins tipus de diccionaris més habituals hi ha? Què diferencia un diccionari d’una enciclopèdia o d’un vocabulari? L’assignatura Lexicografia, del grau de Llengua i Literatura Catalanes, pretén respondre aquestes i altres preguntes, i es planteja com a objectiu principal que adquiriu els coneixements necessaris per elaborar diccionaris i productes lèxics similars (generals i especialitzats). Fa un èmfasi especial en l’organització de la disciplina, l’avaluació dels repertoris existents, els instruments metodològics per a l’elaboració de diccionaris i la pràctica lexicogràfica.

Cristina Gelpí

Cristina Gelpí, consultora de l’assignatura, és llicenciada en Filologia Catalana (1990), doctora en Filologia Catalana (1997) i llicenciada en Dret (2007). És professora agregada del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge i professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix docència en matèries de traducció jurídica, redacció i lexicografia. És consultora del programa de Llengua i Literatura Catalanes dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, i és coautora, juntament amb Montserrat Bacardí, Ona Domènech i Marisa Presas, del manual Teoria i pràctica de la traducció, editat per la UOC.

23 juliol de 2014

La convivència lingüística a la Catalunya del futur

El passat 23 de maig de 2014 els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya van organitzar, conjuntament amb l'Institut d'Estudis Catalans, la Jornada «La convivència lingüística a la Catalunya del futur» per celebrar els 15 anys transcorreguts des de la posada en marxa de la titulació de Filologia Catalana.

Ja podeu veure el vídeo que resumeix la jornada i llegir el text complet de la conferència del Dr. Georg Kremnitz, «Català, castellà i les altres llengües. Perspectives  sociolingüístiques per a una Catalunya futura».

També teniu a disposició l’enregistrament complet de les conferències del Dr. Kremnitz, del Dr. Joan Pujolar, i de la taula rodona moderada per Vicent Partal i compartida per Josep Soler, Bernat Gasull i l’escriptora Najat El Hachmi.

18 juliol de 2014

Cultures populars i cultures tradicionals

Photo by scannerFM/CC BY 

Al llarg dels dos darrers segles, els termes «cultura popular» i «cultura tradicional» han assolit una importància cabdal en l’estudi de les societats modernes. Tant en l’àmbit occidental, en general, com en el context català en particular, per comprendre els fenòmens culturals cal tenir en compte, especialment des de la consolidació de les societats liberals burgeses, la complexitat que aporten les manifestacions populars i tradicionals al fet cultural.

Aquesta complexitat fa que resulti molt útil replantejar termes com «cultura», «tradició», «popularitat», «folklore», etc., ja que la clarificació conceptual ajuda a comprendre el vincle, l’articulació i el debat constant que s’estableix entre  allò que és tradicional i allò que és anomenat modern en les identitats culturals contemporànies.

Societat Coral Euterpe (1894)Domini públic
En l’assignatura Cultures populars i cultures tradicionals del Màster d’Estudis Catalans s’analitzen críticament alguns fenòmens i manifestacions culturals que abasten des de la sardana a la música electrònica, de les societats corals d’obrers del segle XIX a la Nova Cançó i al fenomen Oh, happy day, dels toros als castellers i els esbarts dansaires, etc. Per a abordar la comprensió dels textos teòrics i per a dur a terme les anàlisis de casos pertinents serà necessari mostrar les diferències entre «cultura popular» i «cultura tradicional» en els contextos català i anglosaxó i, alhora, abordar la seva importància en relació amb aspectes com la modernitat, la identitat nacional, la democràcia, les desigualtats socials o la globalització, entre altres.
L’assignatura també es pot cursar lliurement a través de l’@teneu.
Professor del Grau de Llengua i Literatura Catalanes i del Màster Universitari d'Estudis Catalans de la UOC

18 juny de 2014

Poesia catalana actual


Què és la poesia? Quina relació estableix la forma poètica amb formes pròpies d’altres arts, com la música o la pintura? En què es diferencia el llenguatge poètic dels altres llenguatges? Quina relació té la poesia amb la constitució d’una identitat social i cultural? I quin paper desenvolupa en l’establiment d’una tradició literària? Donar respostes a aquestes preguntes, i fer-ho de la mà dels textos d’alguns del autors més significatius de finals del segle xx, és l’objectiu de l’assignatura Poesia catalana actual del Grau de Llengua i Literatura Catalanes

L’assignatura té com a objecte l’estudi de la poesia catalana produïda arreu del domini lingüístic d’ençà de la mort de Carles Riba (1959). D’entre la nòmina d’autors que podem estudiar destaquen Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Maria Mercè Marçal, Pere Gimferrer, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Narcís Comadira i Francesc Parcerisas; això és, alguns dels poetes més significatius del període, alguns dels quals esdevingueren icones populars durant la transició i la democràcia, i l’obra dels quals ha esdevingut un referent conegut i compartit. Atesa la forta interdependència de la literatura respecte de la societat, a través de la poesia s’estudiaran qüestions relacionades amb la representació del gènere, la institució poètica, el cànon, la tradició i les relacions interartístiques.

L’avaluació de l’assignatura es realitzarà a partir d’exercicis de lectura i anàlisi d’una sèrie de textos (teòrics i poètics) que conformen el dossier de lectures del curs. En aquest sentit, l’avaluació inclourà pràctiques com el comentari de text, el debat sobre la representació d’una determinada temàtica literària o la configuració del cànon, la redacció d’un treball de caràcter assagístic i l’elaboració d’una entrada de viquipèdia.


Maria Dasca



Maria Dasca és doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, i professora de llengua i literatura catalanes. Ha treballat a la Universitat de París-Sorbona i a la de Brown, i en l’actualitat imparteix docència sobre traducció a la Universitat Pompeu Fabra.