5 setembre de 2014

Presentació projecte InLèctor a #SpinUOC 2014

Us recomanem la visualització del vídeo de la presentació del projecte InLèctor, que va fer el professor dels Estudis d'Arts i Humanitats Salvador Climent a la darrera Jornada de coneixement transferible de la UOC #SpinUOC 2014.




L'objectiu del projecte InLèctor és fomentar l'aprenentatge de llengües a partir de la lectura d'obres en versió original. Amb aquesta finalitat, es desenvolupa una metodologia i un programari per a la creació de llibres electrònics bilingües interactius, amb incorporació de diccionaris i àudio

Concretament, la lectura bilingüe permet passar del text original al traduït amb un sol clic. El suport d'àudio es concreta en la lectura humana de l'obra en la llengua original. A més, s’hi va incorporant un servei de glossaris interactius que permetran saber a priori les paraules més difícils del text segons el nivell de llengua de l'usuari. 

El sistema ofereix diferents formats de sortida compatibles amb els llibres electrònics i les tauletes de més difusió en l'actualitat. Tant les obres literàries originals com les traduccions que es publiquen són de domini públic. Els programes desenvolupats es basen en programari lliure i es publicaran també amb una llicència lliure.

28 juliol de 2014

Lexicografia

Per Netol  / CC-BY-SA-3.0

Recordeu quin va ser el primer diccionari que vau tenir? I la primera paraula que hi vau buscar? Els diccionaris i altres repertoris lèxics són obres de referència que gairebé tothom coneix i ha fet servir habitualment. 
Per Joan MontanéCC-BY-SA-3.0
Els diccionaris són un instrument de treball important per a àmbits molt diversos: des de la didàctica de les llengües, fins a la traducció automàtica; tenen interès per a les relacions internacionals o en el comerç entre països i, entesos com a productes comercials, són un instrument utilitzat per molts sectors de la població per resoldre tasques molt diverses, que poden anar des de la producció de textos en llengua estrangera fins a la resolució de mots encreuats.

Com a obres humanes, són productes històrics, marcats ideològicament o volgudament respectuosos i 
correctes; en totes les tradicions tenen valor d’autoritat (institucional o no).
MIRA QUÈ DIC. Diccionari Multimèdia de Signes de Catalunya  http://www.edu365.cat/mqd/

Fiables i seriosos, divertits, en línia, impresos, del segle XVI, en qualsevol llengua, sobre qualsevol matèria, visuals i multimèdia... hi ha tants diccionaris com puguem imaginar!

http://www.yourdictionary.com/                   
La generalització de les tecnologies cap a finals del segle passat va representar l’explosió dels diccionaris a Internet. De tenir un repertori limitat d’obres de referència, generalment cares, fiables i exhaustives, hem passat en uns pocs anys a tenir repertoris de tota mena, excel·lents i fiables, i no tant. Qualsevol persona, amb il·lusió per fer un repertori, una documentació prèvia i unes eines informàtiques mínimes pot publicar un diccionari a Internet.

Però, com es fa un diccionari? Quins tipus de diccionaris més habituals hi ha? Què diferencia un diccionari d’una enciclopèdia o d’un vocabulari? L’assignatura Lexicografia, del grau de Llengua i Literatura Catalanes, pretén respondre aquestes i altres preguntes, i es planteja com a objectiu principal que adquiriu els coneixements necessaris per elaborar diccionaris i productes lèxics similars (generals i especialitzats). Fa un èmfasi especial en l’organització de la disciplina, l’avaluació dels repertoris existents, els instruments metodològics per a l’elaboració de diccionaris i la pràctica lexicogràfica.

Cristina Gelpí

Cristina Gelpí, consultora de l’assignatura, és llicenciada en Filologia Catalana (1990), doctora en Filologia Catalana (1997) i llicenciada en Dret (2007). És professora agregada del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge i professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix docència en matèries de traducció jurídica, redacció i lexicografia. És consultora del programa de Llengua i Literatura Catalanes dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, i és coautora, juntament amb Montserrat Bacardí, Ona Domènech i Marisa Presas, del manual Teoria i pràctica de la traducció, editat per la UOC.

23 juliol de 2014

La convivència lingüística a la Catalunya del futur

El passat 23 de maig de 2014 els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya van organitzar, conjuntament amb l'Institut d'Estudis Catalans, la Jornada «La convivència lingüística a la Catalunya del futur» per celebrar els 15 anys transcorreguts des de la posada en marxa de la titulació de Filologia Catalana.

Ja podeu veure el vídeo que resumeix la jornada i llegir el text complet de la conferència del Dr. Georg Kremnitz, «Català, castellà i les altres llengües. Perspectives  sociolingüístiques per a una Catalunya futura».

També teniu a disposició l’enregistrament complet de les conferències del Dr. Kremnitz, del Dr. Joan Pujolar, i de la taula rodona moderada per Vicent Partal i compartida per Josep Soler, Bernat Gasull i l’escriptora Najat El Hachmi.

18 juliol de 2014

Cultures populars i cultures tradicionals

Photo by scannerFM/CC BY 

Al llarg dels dos darrers segles, els termes «cultura popular» i «cultura tradicional» han assolit una importància cabdal en l’estudi de les societats modernes. Tant en l’àmbit occidental, en general, com en el context català en particular, per comprendre els fenòmens culturals cal tenir en compte, especialment des de la consolidació de les societats liberals burgeses, la complexitat que aporten les manifestacions populars i tradicionals al fet cultural.

Aquesta complexitat fa que resulti molt útil replantejar termes com «cultura», «tradició», «popularitat», «folklore», etc., ja que la clarificació conceptual ajuda a comprendre el vincle, l’articulació i el debat constant que s’estableix entre  allò que és tradicional i allò que és anomenat modern en les identitats culturals contemporànies.

Societat Coral Euterpe (1894)Domini públic
En l’assignatura Cultures populars i cultures tradicionals del Màster d’Estudis Catalans s’analitzen críticament alguns fenòmens i manifestacions culturals que abasten des de la sardana a la música electrònica, de les societats corals d’obrers del segle XIX a la Nova Cançó i al fenomen Oh, happy day, dels toros als castellers i els esbarts dansaires, etc. Per a abordar la comprensió dels textos teòrics i per a dur a terme les anàlisis de casos pertinents serà necessari mostrar les diferències entre «cultura popular» i «cultura tradicional» en els contextos català i anglosaxó i, alhora, abordar la seva importància en relació amb aspectes com la modernitat, la identitat nacional, la democràcia, les desigualtats socials o la globalització, entre altres.
L’assignatura també es pot cursar lliurement a través de l’@teneu.
Professor del Grau de Llengua i Literatura Catalanes i del Màster Universitari d'Estudis Catalans de la UOC