19 de setembre de 2016

València a Estellés | Poesia i literatura valenciana


Aquest divendres 23 de setembre de 2016, a les 21h a la plaça del Pilar (València), tindrà lloc l'activitat de lectura de poemes "València a Estellés". Per als qui voleu conèixer més sobre la vida i l'obra del poeta valencià, us indiquem alguns enllaços d'interès des del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC

Vicent Andrés Estellés (1924 - 1993) a LletrA


L'activitat comptarà amb l'actuació de Pau Alabajos
i de la Coral Giner de la Societat Coral El Micalet. La presentació anirà a càrrec de Pilar Almeria. Aquesta activitat tindrà connexió en directe amb els Sopars Estellés a Barcelona i Palma, i compta amb la col·laboració de la Federació Llull i la Institució de les Lletres Catalanes.

Per als qui voldríeu assistir-hi, el preu és d'11 € amb entrepà i 7 € sense entrepà. Les reserves es poden fer fins a aquest dijous 22 de setembre a info@acpv.cat

Organitzen: 
Acció Cultural del País Valencià
AELC Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Ca Revolta
Societat Coral El Micalet

Col·laboren: 
El racó de la corbella


Us recomanem l'activitat! 




15 de setembre de 2016

"El repte d'investigar sobre la Franja d'Aragó" - Jornada de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

El proper 28 d'octubre se celebra a Saragossa la Jornada de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes titulada "El repte d'investigar sobre la Franja d'Aragó".

L'activitat està organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i compta amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes. 

L'acte, que començarà a les 09.30 h a l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, està coordinat per Javier Giralt Latorre, Maria Rosa Fort Cañellas i l'estudiant del  grau  de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, Maite Moret Oliver

L'objectiu de la jornada és divulgar la recerca sobre la llengua i la literatura catalanes de la Franja d'Aragó, amb la finalitat de reflexionar sobre les investigacions que s’han dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i pòsters se  centraran en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

L'activitat us pot interessar tant si voleu assistir-hi com a oient, com si voleu presentar-hi algun treball, atès que hi ha oberta una crida per a la presentació de pòsters. Si esteu interessats a enviar alguna proposta sobre qualsevol tema relacionat amb la llengua i la literatura catalanes a la Franja d'Aragó, el termini de presentació finalitza el 15 d'octubre i la comunicació de la resolució de les propostes seleccionades serà abans del 20 d'octubre. Si us hi voleu inscriure com a assistent, sense presentació de pòster, el termini que teniu és el 26 d'octubre. Per a més informació us podeu posar en contacte amb Javier Giralt Latorre (jgiralt@unizar.es) o Maite Moret Oliver (mmoret@unizar.es).

Des del grau de Llengua i Literatura Catalanes us animem a participar en aquesta activitat tan interessant, que contribueix a l'estudi i coneixement de la nostra riquesa lingüística, literària i cultural.

Programa de la Jornada "El repte d'investigar sobre la Franja d'Aragó" 

09.30 h Presentació de la Jornada 
10.00 h Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres - Ramon Sistac
10.45 h Variació geolingüística del català al sud de la Franja d'Aragó - Pere Navarro

11.30 h Descans

12.00 h Presentació de pòsters 
13.00 h Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs -                  Esteve Valls 

14.00 h Dinar 

16.00 h Panorama de la literatura contemporània catalana a l'Aragó - Artur Quintana 
16.30 h A propòsit de la literatura popular catalana a l'Aragó - Hèctor Moret
17.15 h Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després - Josep Espluga 

18.00 h Descans

18.30 h Presentació pòsters
19.15 h Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català                            (i evitar-la!) - Natxo Sorolla

20.00 h Cloenda 

6 de setembre de 2016

Ramon Llull s'esforça per difondre la seva obra | Any Llull


Amb motiu de l'activitat d'aquest dimecres dia 7 "Llegim Llull" a la 34a edició de La Setmana del Llibre en Català, compartim un text d'Antònia Carré, ponent que participa en l'activitat per celebrar la figura i obra de Ramon Llull. 


Per Antònia Carré - Centre de Documentació Ramon Llull UB i col·laboradora docent del Grau de Llengua i Literatura Catalanes UOC.


Ramon Llull és autor d'una obra immensa: va escriure més de 260 obres, en llatí, en català i àrab, que ell mateix es va encarregar de fer traduir (a l'occità, al francès, al llatí), de fer copiar i de difondre arreu de l'Europa Occidental.

Convençut que la tasca que té encomanada (ell volia escriure el millor llibre del món) és extraordinària, Ramon Llull emprèn una sèrie d'accions per difondre la seva obra.



1. Sabem que va organitzar un taller de còpia, on diversos copistes (un dels quals es deia Guillem Pagès) copiaven i copiaven les seves obres perquè poguessin arribar a diversos indrets. A més a més, sabem que Llull va escriure les seves obres en tres llengües (llatí, català i àrab) i que ell mateix es va encarregar de fer traduir les seves obres a diverses llengües  vernacles com l'occità, el francès, el castellà, l'italià. És evident que donava molta importància a les llengües que parlaven els seus contemporanis.

Tant amb el taller de còpia com amb les traduccions, l'objectiu de Ramon Llull és sempre el mateix: difondre el seu missatge per tota l'Europa llatina occidental i pel Nord d'Àfrica. 

2. Al mateix temps, Ramon Llull va comprendre que necessitava suport per portar a terme la seva gran tasca. Per això va moure's amb destresa enmig dels cercles de poder amb la finalitat d'aconseguir autorització, diners i mitjans per donar a conèixer l'Art tant en els ambients universitaris com entre els cristians laics i els infidels.

Llull sabia que el seu prestigi personal li obria les portes de les universitats i de les corts, i ell se'n va aprofitar. Va fer moltes gestions per disputar sobre l'Art i per convèncer els poderosos de les possibilitats persuasives del seu mètode generatiu. Així, va viatjar per Europa buscant el suport de reis (Jaume II de Mallorca, Jaume II d'Aragó, Felip el Bell de França), de papes (Celestí V, Bonifaci VIII, Climent V), de ciutats amb una gran capacitat de generar negocis mercantils (com Gènova i Pisa), i d'universitats com la de París.

Tota aquesta activitat política va donar els seus fruits: el 1275 un frare franciscà va estudiar i aprovar les obres de Llull a Montpeller; el 1276 una butlla pontifícia va confirmar la fundació del monestir de Miramar, sufragada per Jaume II, on tretze franciscans van estudiar àrab i l'Art; el 1290 els franciscans van autoritzar Ramon Llull a ensenyar als convents d'Itàlia; el 1292 va rebre el permís de Jaume II d'Aragó per predicar en totes les sinagogues i mesquites dels seus dominis; el 1305, a Barcelona, va rebre dues subvencions del mateix rei; el 1310 va obtenir l'aprovació de quaranta mestres i batxillers en arts i en medicina i una altra del canceller de la Universitat de París. 
És clar que també va viure moments de desesperació i de desconsol, quan les seves peticions no van ser ateses. Llavors va escriure'n poemes dolent-se de la seva situació, com el Desconhort (1295) o el Cant de Ramon (1300).

3. Per assegurar-se que la posteritat tindria una imatge adequada de la seva persona i de la seva obra, Ramon Llull va dictar una autobiografia. Ho va fer en llatí l'any 1311 a París, quan tenia prop de vuitanta anys, i qui copiava era un monjo de la Cartoixa de Vauvert, situada a prop d'on ara hi ha els jardins de Luxemburg. 

Com que els primers trenta anys de vida no li interessen (perquè era un home casat, amb fills, que feia vida cortesana), comença a partir de l'any 1263, que és quan es va convertir a la penitència i va fer un tomb de 180 graus a la seva vida. Hi explica l'episodi de l'esclau moro que es va comprar perquè li ensenyés àrab, els seus viatges per Europa i pel Nord d'Àfrica, les seves trobades amb els poderosos, etc.

L'obra es coneix amb el títol de Vita coetanea. En català ha estat traduïda per Anthony Bonner amb el títol de Vida de mestre Ramon


Ramon Llull, Vida de mestre Ramon, a cura d’Anthony Bonner. Barcelona, Editorial Barcino, Biblioteca Barcino, 2013. 


Al final de la Vita coetanea, Ramon Llull deixa escrit que vol que els seus llibres es dipositin en tres llocs un cop ell sigui mort. El primer lloc que tria és la Cartoixa de Vauvert, en agraïment a la generositat dels monjos que tant bé l'havien acollit. El segon indret que tria és la casa dels Spínola, una família de mercaders de Gènova que coneixia de les diverses estades que havia fet a la ciutat de la Ligúria. I el tercer indret és la casa d'un noble de Palma, Pere de Sentmenat. Així s'assegura que els seus llibres es distribuiran per una zona geogràfica ben àmplia.

Antònia Carré - Centre de Documentació Ramon Llull UB


29 de juliol de 2016

Vídeos de les 30es Jornades Internacionals per a Professors de Català





Recentment es van celebrar les 30es Jornades Internacionals per a Professors de Català, a la Universitat Rovira i Virgili. Hi van participar prop de 80 docents de la Xarxa Universitària d’Estudis Catalans a l’exterior, i les sessions de formació van anar a càrrec de professorat especialitzat tant d’universitats catalanes com dels propis docents de la Xarxa o d’altres institucions. L’Institut Ramon Llull ha compartit a Youtube el vídeo sobre l'esdeveniment: Vídeo 30es Jornades Internacionals per a Professors de Català.

Durant la jornada oberta als professionals de la llengua catalana i a la comunitat universitària: ‘El català al món, una xarxa d’excel·lència. 30 anys de Jornades Internacionals per a professors de català’ van projectar també un vídeo que presenta estudiants i professors de català d’arreu del món

Les jornades #JIPC16 van ser un gran èxit. Des del departament de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull, destaquen els bons resultats de la jornada oberta en què van presentar a la comunitat universitària del nostre país alguns aspectes i projectes rellevants de la Xarxa Universitària d’Estudis Catalans a l’Exterior. El programa d'enguany incloïa diàlegs amb Màrius Serra, un dels quals estava relacionat amb el programa de formació de traductors literaris. Aquí podeu consultar tots els participants i el programa

Des del Grau de Llengua i literatura catalanes UOC i el Grau de Traducció, interpretació i Llengües aplicades, us convidem a visionar i compartir el projecte de formació dels traductors literaris i de projecció de la llengua i la cultura catalanes a les universitats del món.

Per als més encuriosits, aquí podreu consultar la presentació Prezi que va donar suport a Josep Anton Fernàndez per presentar la Xarxa Universitària d’Estudis Catalans a l’Exterior